No és cap disbarat gosar d’imaginar-se que aviat deixarem d’escriure i tornarem a l’oralitat total. I tampoc no seria cap daltabaix: penseu que, en comptes d’enregistrar la literatura (que és el cas que ens ocupa) en paper o en documents digitals, la diríem en veu alta a través del mòbil o vés a saber quin giny i quedaria gravada en no sé encara quin format. Però, de moment, el que sí que se’m fa estrany (i m’empipa) és que continuem imprimint llibres a una velocitat que, tanmateix, només un extraterrestre es podria llegir.
Un dels objectius primers de la impremta era el de fer durar a través del temps lineal les obres en qüestió, a hores d’ara una quimera, per la quantitat ingent de producció (11.348 títols el 2016). Un altre objectiu pretenia que aquells escrits que es publicaven arribessin a tants lectors com fos possible, cosa que amb els engranatges editorials i comercials d’avui converteix l’espai de la literatura en una arena de circ romà.
Per tal d’esmenar-ho tenint en compte les meves possibilitats, començo l’any proposant cinc llibres d’autors o editorials de les Illes Balears que, si us han passat desapercebuts, val la pena que recupereu ara que el 2018 just creua la frontera entre present i passat.
La col·lecció de poesia La Fosca va afegir al seu catàleg, al novembre, els apassionats versos del portuguès Al Berto (Coïmbra, 1948 – Lisboa, 1997). Dic que hi ha passió perquè el poeta insisteix a viure plenament i en un planeta alternatiu: com a artista, com a escriptor, com a amant i com a individu que és part del col·lectiu. En minúscules però sense estar-se de res: “només podria estimar-te si parlés de mi / sense parar”, confessa; i dispara una ràfega de pensaments ―tal vegada autobiogràfics, sí― que entren en relació immediata amb les cabòries de cadascú. Fins ara un desconegut en català, vam tenir la sort que l’Elm Puig en signés aquesta traducció que conserva la força, el ritme i el neguit que habiten les imatges d’aquest seguidor de Rimbaud, de Dante, dels grecs i, és clar, de tot el que és marginal. Va conviure una colla d’anys en una comuna hippie, va viatjar per Europa i va estudiar pintura i arts visuals, fins que el 1971 es decidí a entregar-se a l’escriptura ―de poesia, de teatre, de textos per música. Una existència de paper pateix les conseqüències d’aquesta decisió: “escolto el batec del temps sota les parpelles / i el terrible so de la màquina d’escriure” (…) “tindré temps de xiular-li a la mort?”, es demana, malalt i en desesper, el poeta.
Edició: Lleonard Muntaner Editor, S.L., 2018. 80 pàgines. ISBN-13: 9788417153618.
Sense marxar dels marges ni canviar d’editorial, fem un Transbord cap al teatre ―confesseu-ho, un altre dels vostres oblidats del divuit―, i recuperem la peça fresca i vitalista de Sebastià Portell (Ses Salines, 1992). L’obra es va estrenar al Teatre Principal de Palma a l’octubre amb ple absolut, palesant l’interès del públic pel repte que suposa replantejar la qüestió de la identitat. El protagonista, l’Elisenda que vol ser Pol, conversa amb la seva psiquiatra al llarg d’un text a vessar de sintagmes poètics i reflexions filosòfiques (que ens retornen en certa manera al teatre dels grecs, fins i tot pel que fa a la intenció pedagògica). El diàleg flueix gràcies a les píndoles d’humor molt ben dosificades i a la llum i l’energia que l’autor regala al seu protagonista: un jove disposat a fer-se respectar la llibertat fins a convertir la pròpia existència en militància.
Edició: Lleonard Muntaner Editor, S.L., 2018. 64 pàgines. ISBN: 9788417153588.
A finals d’estiu, Miquel Bezares (Llucmajor, 1968) ampliava la bibliografia amb un recull de contes agombolats per la seva extraordinària sensibilitat. Els voltants d’Olívia relata onze històries que succeeixen ara a les entranyes, ara entorn de la protagonista: hi ha l’amistat, el sexe, l’amor, la malaltia, la convivència. Hi ha, sobretot, la sensualitat que impregna tostemps la lletra de Bezares ―tan delicada, tan brutal. El ritme narratiu ens deixa suspesos en una mena de llimbs on l’inconscient i la quotidianitat coincideixen en un sol pla, i l’estil evidentment poètic posa en guàrdia tots els sentits humans. A més, els dibuixos de Pep Dengra ―que acompanyen cadascuna de les peces― permeten una relectura encara més física i penetrant d’un llibre que, com acostuma a passar amb les obres de Bezares, sembla pertànyer a un altre món.
Edició: AdiA Edicions, 2018. 175 pàgines. ISBN 9788494835582.
I, tot parlant d’universos paral·lels, arribem a la primavera, que per no variar es va empatxar de sant jordis. És possible, doncs, que La mel de Tonino Guerra (Santarcangelo di Romagna, 1920-2012) se us quedés enganxada entre roses i punts de llibre. Aneu-la a cercar, no us estorbeu més: en aquesta epopeia, dividida en trenta-cinc cants (més el darrer), hi canten els àngels! L’escriptor italià va decidir versar en romanyol perquè li semblava que aquesta llengua, malgrat (o pel fet!) que havia estat minoritzada, posseïa una sonoritat amb la qual la resistència i els presos de feixistes i nazis s’identificaven millor: els consolava, els revifava, els enfortia. Lucia Pietrelli i Pau Vadell (l’editor) es van aliar per a entregar-nos una traducció que també canta i calma i cura. Cada cant és un capítol d’aquesta història terrible que va viure la generació de Guerra, però alhora fotografia un instant de realitat que el poeta transcriu en bellesa, fraternitat, amor. No és d’estranyar que els grans directors de cinema del segle XX també volguessin beure del seu nèctar: va treballar com a guionista per Antonioni, Fellini i Tarkovski, per exemple. Mireu el Cant vint-i-dosè:
“Quan a la tardor / els arbres romanien nus, / un vespre arribà / un núvol d’ocells / cansadíssims,/ i s’aturà damunt les branques./ Semblava que haguessin tornat les fulles/ per a bressolar-se en el vent.”
Edició: AdiA Edicions, 2018. 100 pàgines. ISBN 9788494746369.
I fou al febrer ventós quan Antonina Canyelles (Palma, 1942) publicava el seu setè recull de poemes punk. “Compreses amb aletes. / Com si fossin peixos. / Com si fossin querubins.” Aquesta “dona bala” tampoc no s’ha situat -ni s’ha deixat portar- al mig de cap plaça ni al cim de cap castell: és poeta del carrer, de trinxera. Amb uns versos que no perden mai ni la lucidesa ni la coentor, els poemes que pasten Les banyes del croissant perfilen també una mena de retrospectiva sobre l’escriptura mateixa i la pròpia vida. L’autora reafirma la tria d’una existència compromesa amb el català, la llibertat, l’experimentació poètica, la igualtat, la democràcia i l’educació secular. Carregada d’ironia i sarcasme, Canyelles burxa els lectors amb aquesta cornamenta arrodonida i dolça que solament ella sap lluir amb estil. La seva veu és d’una actualitat brutal, no només gràcies al seu rebuig de les capelletes literàries (i, per això, a un cert aïllament creatiu), sinó perquè es coneix els laberints de la llengua i de la societat a força d’haver-los transitat.
Edició: Lapislàtzuli Editorial, 2018. 152 pàgines. ISBN: 978-84-947352-2-6.
“Dels tres Màgics de l’Orient / el meu preferit / és / el que porta la birra”, ens confessa Canyelles. Em faig meva la sentència i, com que sé que també us estimeu el que ofrena llibres, us recordo que encara sou a temps de regalar o regalar-vos aquest assortiment de delícies.
Temps de lectura: 6 minuts
