Em vaig assabentar de la seva mort per casualitat, com sempre em passa en aquests casos: un amic de Tarragona m’ho va dir. Porto uns dies veient tot tipus de programes de televisió sobre ell a YouTube. I la veritat és que no sé pas com ens en sortirem…
Tots els fans d’aquest extraordinari artista polifacètic ja portem anys patint per la possible mort d’un dels integrants de Les Luthiers. La veritat és que la gran majoria pensàvem que el primer en deixar-nos seria el grandíssim Marcos Mundstock, atès que és el més gran del grup. Daniel Rabinovich no era el més jove, però tampoc el més vell.
El problema és que no tinc gens clar que puguin continuar sense ell. Ja sé que ho estan duent a terme en l’actualitat, però no ho veig per enlloc, ho miri com ho miri. M’explico: Daniel Rabinovich assumia el rol de clown dins del grup, és a dir: era el graciós, el simpàtic, el del millor acudit, el que s’equivocava, el que ensopegava, etcètera. I, sobretot, era l’altra cara de la moneda que componia amb Marcos Mundstock, el qual de sempre ha assumit el rol d’august, és a dir el pallasso seriós.
Si s’hagués mort algun dels altres tres components (que els déus vulguin que visquin 100 anys com a mínim i que jo els enterri tots!) crec sincerament que sí que se n’haurien sortit. Però continuo sense veure-ho viable, la veritat.
Només he vist Les Luthiers en directe dos cops: el 1992 (aproximadament) al Palau d’Esports a la gira de Grandes Hitos i el 1996 (més o menys) al Teatre Tívoli a la gira de Bromato de Armonio, ambdues vegades a Barcelona. Justament en aquest segon espectacle, Marcos Mundstock estava malalt i va ser substituït per un dels còvers del grup. Evidentment no va ser el mateix, perquè tots els fanàtics del grup necessitem gaudir de Marcos Mundstock als seus espectacles, com ens passava amb Daniel Rabinovich.
Per tant, crec que la solució idònia és que torni al grup Ernesto Acher. Aquest altre fenomen de l’escenari era el més semblant a Daniel Rabinovich perquè, a banda de tocar tots els instruments del món, era l’altre pallasso del grup i el més hetereodiegètic. També era el que tenia la veu més dúctil i versàtil.
Ja m’imagino que la cosa no va acabar bé quan va deixar el grup, però diuen que les desgràcies uneixen allò que semblava impossible. Així doncs, convido Les Luthiers a que tornin a ser un grup de cinc membres i no pas de quatre com ara mateix.
Llarga vida a Les Luthiers!
Descansi en pau Daniel Rabinovich!
Visca l’humor intel·ligent!
Temps de lectura: 2 minuts
