Comence a sospitar que no és la classe de persona que em pensava
-M’agraden els bous -va dir.
I es va produir un silenci massa llarg per a una primera cita.
-Sí, anar a les corregudes de bous, els bous embolats…
Va aclarir, per si jo no ho havia comprés bé.
M’havia semblat un xic tendre, sensible, empàtic o almenys això transmetia la seua foto de perfil i algunes converses que havíem mantingut abans pel whatsapp. Compartíem el nostre gust per les sèries i, fins i tot, coincidíem en la nostra pel·lícula favorita: Lost in translation. I allí estàvem, en un restaurant de Russafa, parlant de les platges de Xàbia, de l’últim llibre de Jabois i de bous quan de sobte li va sonar el mòbil. En sentir la melodia, em vaig alçar i vaig fugir.
Temps de lectura: 0 minuts
