Crims, obres d’art i memòria

Les 280 pàgines d’aquesta obra contenen 13 relats d’extensió i complexitat variable, escrits en èpoques diferents que, tal com el mateix autor explica a l’epíleg, han estat revisats i “relligats” convenientment per a aquesta edició, amb l’objectiu que mantinguen una “atmosfera comuna”.

La presència de funcionaris d’institucions de beneficència, penitenciàries, policials… i de delinqüents en acció, sovint amb delers artístics i intel·lectuals, i pràcticament sempre empesos a delinquir amb ànim de venjança, és una constant en les narracions, amb una intensitat que quasi frega el gènere negre. Alhora són persistents les referències a obres d’art i artistes plàstics, musicals, bibliogràfics… que aporten informació interessant, a més de la ficció.

Destaca el relat “Poldo” per l’exercici lingüístic d’ús dialectal, per la vivacitat i la riquesa lèxica i, com en tota l’obra, hi sura una ironia i humor fosc.

I molt remarcable és l’excel·lent tria per obrir i tancar l’obra: el primer relat “Els homes no ploren” i el darrer “L’Ebre” arrodoneixen el recull i ofereixen una sensació d’inici i final de la vida, d’una entranyable tristor, i innegable realitat.

Es tracta, per tant, d’una nova demostració d’encert del professor Cabré, del seu bon ofici narratiu, malgrat que els intents de connectar uns contes amb uns altres, potser, en algun moment, resulten un poc forçats, o no del tot necessaris.

Com el propi Jaume Cabré diu “tot és saludable mentre estigui ben escrit” i aquests contes són indiscutiblement molt recomanables per a la salut. I l’edició és impecable.

.

Més info de l’autor: http: www.jaumecabre.cat

Quan arriba la penombra

Jaume Cabré

Temps de lectura: 1 minuts