«Començo a sospitar que no és la classe de persona que em pensava», barrinava tot enuig la Vinyet. Hi havia pujat nou vegades. Estava convençuda que l’examinador li tenia mania; si no, no s’entenia pas. S’havia conjurat perquè aquella fos la definitiva: o aprovava o prendria una mesura dràstica. Ho va fer tot bé, perfecte; n’estava segura. Però no sabia per què l’havien suspesa de nou. Havia de passar, doncs, al pla B.
Va tenir sort. Tot va ser més fàcil del que s’esperava. Quan l’examinador, que no duia posat el cinturó de seguretat, li va demanar que aparqués on pogués, ella va accelerar i es van estavellar contra un mur de roca massissa de Montjuïc. L’examinador va perdre la vida i ella l’última oportunitat de treure’s el carnet de conduir.
FI
Temps de lectura: 0 minuts
