Jezabel, Pamphilius, l’Aleix, el Colintre, el Daurat, l’Escabrosa, l’Escopidor… són algunes de les vint-i-una criatures que conformen el llibre de relats de Joan Perucho (Barcelona 1920-2003), Monstruari fantàstic, publicat el 1976.
Cadascuna de les vint-i-una històries curtes presenta un monstre diferent, el seu aspecte i les seues habilitats o dèries, i les persones amb qui conviu o es relaciona, que normalment són noms reals, alguns coneguts, del segle XVIII-XIX. Aquests intel·lectuals documenten l’existència de la fera, que per altra banda sempre resulta dòcil i fins i tot útil, amb suposats llibres i publicacions, que resulten ser de ficció. Així a l’obra apareixen tot d’erudits, escriptors, jesuïtes, membres de reials acadèmies i societats científiques, uns quants aristòcrates aficionats a les curiositats, poetes, etc. amb nom i cognoms (Gregori Mayans, Josep Taverner, Joan Amades, Tomàs Cerdà, Carles Fages de Climent…) però amb títols d’obres, fragments i cites, tot inventat pel mateix Perucho.
Així al Monstruari fa una ficció acadèmica, amb notes al peu, títols, dates i llocs d’impressió, quan en realitat és literatura recreativa destinada a persones formades que puguen trobar interessant i distret llegir una obra de ficció, però amb gran quantitat de referències “científiques” o que pretenen semblar-ho.
A les obres de “ciències naturals” del món antic, sovint vinculades a la literatura de viatges, ja hi ha la presència d’éssers fantàstics, descrits com a reals. Així trobem els cinocèfals l’Índica de Ctesias, els bucèfals de les Històries verídiques de Llucià (Ed. La Magrana, 2000), o els blèmies acèfals de la Història natural, de Plini el Vell (Fundació Bernat Metge, 1925), a més dels innombrables bestiaris medievals, meravellosament il·lustrats.
El propi Joan Perucho, del qual enguany se celebra el centenari del naixement, jutge de professió, era una persona culta, amb una personalitat peculiar, afeccionat a barrejar la història i les invencions, irònic, i amb sentit de l’humor. Consta com l’introductor d’H.P. Lovecraft a Espanya i seguidor del seu estil. El seu llibre més conegut és Les històries naturals.
Joan Fuster a la Literatura catalana contemporània (1971 [1985], 373-374) deia de l’obra fantàstica en prosa de Perucho que “no acaba de sortir-ne”, nogensmenys concloïa que “oscil·la entre l’espant i l’humor […] una temptativa de recobrar la faula a través de la intel·ligència.”
Quasi cinquanta anys després de publicat aquest recull de quimeres, a primera ullada minúscul (122 pàgines) però ingent pel temps que devia invertir l’autor en la seua creació i redacció, manté la curiositat, l’esforç i la intencionalitat de presentar una farsa científica. Es copsa una erudició indubtable dels aspectes tractats, i amb el temps esdevé una literatura cada vegada més elitista.
coberta
Joan Perucho
MONSTRUARI FANTÀSTIC
Joan Perucho
128 pàgines
EDICIONS 62
Idioma: Català
Rústica
ISBN: 9788429721959
Any d’edició: 1984
Ressenya de David Castillo: http://www.elpuntavui.cat/article/59-especials/401264-transicio-pura-i-dura.html
Més informació de l’autor: https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2020/anyjoanperucho/autor/
Imatge de l’article: del llibre Allà on viuen els monstres, Maurice Sendak, Ed. Kalandraka
Temps de lectura: 2 minuts
