Els dies 6 i 7 de maig de 2017 s’ha celebrat a Madrid la IIIa Fira de la Gestació Subrogada, Surrofair 2017. Com diu a la web de l’esdeveniment, “...és un espai on es congregaran nombrosos professionals del sector procedents de diverses parts del món, metges especialistes en reproducció assistida, agències de gestació subrogada, advocats experts en dret familiar i assessors nacionals.” En resum, tot un seguit de persones i empreses que (diguem-ho clarament) per una important quantitat de diners posaran en marxa tota la maquinària de què disposen perquè pugues aconseguir un úter (normalment d’una dona que necessita els diners) on gestar al teu fill. Així, tal qual. Es poden utilitzar eufemismes i tecnicismes però bàsicament la gestació subrogada consisteix en això: dones amb situacions econòmiques vulnerables que gesten un nadó perquè se l’emporte una família amb molts dinerets que per la raó que siga, no pot gestar un fill.
La gestació subrogada, també coneguda com a gestació per substitució o com a ventre de lloguer, és il·legal a l’Estat espanyol: l’article 10 de la Llei 14/2006 de Tècniques de reproducció humana assistides resa que serà nul de ple dret el contracte pel qual es convinga la gestació, amb o sense preu, a càrrec d’una dona que renuncia a la filiació materna a favor del contractant o d’un tercer.
Tot i no ser legal, però, sembla que no és difícil aconseguir a l’estranger un nadó amb aquesta tècnica i després, amb més o menys complicació, inscriure’l ací com al teu fill/a. De fet inclús han anat eixint en diversos mitjans de comunicació una sèrie de personatges públics explicant com de feliços els ha fet ser pares mitjançant el ventre de lloguer.
I és que amb la gestació subrogada sembla que tothom hi guanya… Almenys això és el que pensa la periodista Rosa Montero que aquesta setmana ha publicat a El País Semanal un article on ens conta que després de donar-li moltes voltes, ha arribat a la conclusió que “no havia trobat cap frontera ètica per la qual hagueren de prohibir-se els ventres de lloguer”. Al·legant a la llibertat de la dona sobre el seu propi cos, afirma que igual que defensa la despenalització de l’avortament o la llibertat per a treballar en la prostitució, defensa la llibertat de les dones per a llogar el seu ventre. Sí, estaria genial que les dones pogueren vendre els seus fills (o el producte que ha eixit per la seua vagina) a una família adinerada que l’estimarà moltíssim i li pagarà una generosa quantitat de diners. Realment ja estava quasi convençuda però afortunadament a les xarxes socials hi ha molta saviesa popular i he trobat un argument quasi irrefutable: “Quan una pija del barri de Salamanca geste el fill d’una família pobra del barri del Pozo del tío Raimundo m’ho creuré” (perquè al seu article no ho diu, però el mercat de ventres de lloguer té un target de classe social alta, com un mazzerati o un iot de 3 pisos).
O qui sap, igual d’ací a uns anys veiem supermercats on s’oferiren a més dels ventres de lloguer una sèrie d’òrgans que, sense ser vitals, podrien assolir un preu raonable al mercat: orelles, ronyons que en tenim dos, dits, i un llarg etcètera. Segur que moltes persones lliurement hi participarien. Us imagineu? “A mi posa’m una orella i dos xiquets per favor”.
Sí, ja ho sé, semble molt paternalista. Com diu al seu article Rosa Montero, “… em sembla extraordinari que ens posem tots tan paternalistes defensant les dones d’elles mateixes en el cas dels ventres de lloguer i que no ens preocupen tant els molts embarassos no desitjats producte de l’error, de la violència o de la pressió religiosa o social, per no parlar de les gestacions insanes, sense suficient recolzament mèdic, amb alimentació i cures inadequades”. Mira tu per on ara vindria bé la famosa frase de l’Ana Botella de “no hay que mezclar peras con manzanas” (mai pensava que la citaria).
Què tenen a veure els embarassos no desitjats amb els ventres de lloguer? Què té a veure l’educació sexual, tenir anticonceptius a l’abast o un sistema sanitari que garantesca un avortament lliure, en bones condicions mèdiques i gratuït, amb els ventres de lloguer? El que s’està debatent ací és un cop més la visió de la dona com un cos del qual se’n poden extreure beneficis. És el fet que una parella del primer món tinga dret a tenir fills per sobre de tot, incloent-hi la mercantilització de les dones. Tot es pot comprar o què? És esgarrifós…
Temps de lectura: 4 minuts
Un article molt interessant, Mireia, i està escrit amb molta gràcia, tot i que el tema no té res de graciós, és clar. De fet és un tema molt seriós, i de gran complexitat. Els punts que exposes no semblen poder-se discutir, tanmateix n’he llegit d’altres, ben argumentats, que manifesten tot el contrari. Potser la teva opinió se centra massa en les característiques de la societat de l’Estat espanyol. Aquí, al Canadà, sé de casos que no es tracta de gent amb molts diners qui fa gestar el fill a una altra dona, ni la mare que lloga el ventre és pobra, de vegades es tracta d’una amiga o familiar. Com deia, és un tema complex. En qualsevol cas, benvingudes totes les opinions ben pensades.
Moltes gràcies Shaudin pel teu comentari. Realment és un tema difícil, precísament perquè cada persona és diferent i les realitats són molt diverses. Llegint altres articles que es posicionen a favor o en contra no puc deixar de pensar que en certa manera s’està obrint les portes a una altra forma d’explotació sobre les dones. Com bé dius hi ha casos on una persona decideix gestar un fill per a una altra com un acte d’amor, però crec que a l’hora d’abordar el tema legislativament cal pensar en les dones més vulnerables. És complicat, sobretot perquè entren molts factors en joc, com ara la impossiblitat que tenen les parelles gais en tenir fills biològics, o què passa quan una parella heterosexual o de lesbianes ha provat totes los possibilitats mèdiques i continua sense poder tenir fills. Pot ser cal replantejar els processos d’adopció abans de mirar cap a la gestació subrogada. Siga com siga sembla que la ciència i els canvis socials ens proposen reptes ben difícils de gestionar!
Jo també sóc del parer que cal replantejar els procesos d’adopció abans de decantar-se per la gestació subrogada, per bé que aquest tema de l’adopció tampoc no és gens senzill i també hi ha casos d’abús. Què complicat és tot plegat!