L’amor de Picasso

“Picasso [malgrat haver compartit la vida amb multitud de dones mai va ser qualificat de promiscu]… mentre que en el cas de Fernande Olivier l’adjectiu s’empra, sense contenció ni prudència en multitud de textos acadèmics –sovint actuant en favor d’una latent, si no explícita, discriminació de gènere que converteix la dona en objecte, dins i fora del quadre, fins avui.” (p. 13, Introducció, Ricard Silvestre)

Isabel-C. Simó (Alcoi, 1943- Barcelona, 2020) recreava en la novel·la (200 pàgines amb un cos de lletra i interlineat molt generòs, amb introducció i epíleg), a partir de diverses fonts, entre elles les pròpies memòries de la protagonista, una aproximació a la vida d’Amelie Lang (1881-1966) (àlies la belle Fernande Olivier), la primera parella de Picasso, entre 1905 i 1912.

Un grapat de personatges mítics del París bohemi desfilen en aquestes pàgines, com ho van fer a l’atractiva pel·lícula Midnight in Paris, de Woody Allen, i la novel·la resulta entretinguda i distesa, amb diversos estils narratius que l’autora domina amb agilitat, per a un parell de vesprades d’estiu, amb el fil argumental d’aquesta dona enamorada i, eternament, abandonada pel pintor.

I malgrat que Fernande reitera que no el va voler mai perjudicar, amb els seus llibres, la veritat és que retrata Picasso com un home en el sentit pejoratiu de la paraula: egocèntric i desconsiderat, per bé que creatiu i imparablement innovador. Ella manté una teoria dels motius pels quals la va abandonar, potser Picasso en tenia una altra versió…

coberta

La vanguardia: https://www.lavanguardia.com/local/terres-de-lebre/20150225/54426519064/isabel-clara-simo-fernande-va-ser-el-gran-amor-de-picasso-i-l-unica-persona-que-el-va-comprendre.html
Booktràiler: https://www.youtube.com/watch?v=ZJ6fLke5-FQ

Més info: http://quaderndemots.cat/lamant-de-picasso-isabel-clara-simo/

Temps de lectura: 1 minuts