No ataüllar per sobre els boscos,
Ni fer compte a ull dels tarongers,
Sinó embeure´s de tota vida
Singular i plena de cada arbre.
Aprendre d´allò que Déu
ha concedit a cada cosa
i a tot gest de tota persona.
Estimar amb cura, al detall,
El record d´imatges perennes;
Plorar el que fou i no és,
Gaudir del que resta, aquella
Minsa joia plenexistent.
No atènyer la carena,
Sinó travessar fronteres
Que esmolen l´enteniment;
Topar i transcendir límits.
Enllà, a l´altra banda,
Hi ha el secret, l´enigma,
aventura i ser.
Temps de lectura: 0 minuts
