fbpx
La revista més vital

A ma mare

No he oblidat les vesprades tristes de pa i ceba i una absència.
He agafat la mà del nom de palla i nous a l’estómac.
He vist el rostre de mica, d’ on neixen ocells de clara llunyania.
T’he vist arribar curulla d’alegria, una gatzara de vagues i coques.
Una matinada on em viu sol a l’ona més alta de dolor i tristesa.
La mar s’agombola al pas tremolós i la mà de la certesa reviu al recer.
Cada matí, al trenc del dia, albíxera de vida i una safata.

Temps de lectura: 0 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close