Sebastià Bennasar (Ciutat de Mallorca, 1976), periodista, escriptor i traductor va viure quatre anys a Lisboa i això es nota en aquesta novel·la de 180 pàgines. António Figueira, el protagonista, és un professor de literatura contemporània de la península Ibèrica a la Universitat de Lisboa, sense plaça de titular, que a la seixantena es veu acomiadat. Per sort seua rep una bona oferta de treball des de la Universitat de les Açores, la seua terra natal, i així s’inicia el retorn no només a casa, i als records bons i dolents de joventut.
L’autor, illenc com el protagonista, demostra un coneixement de Lisboa, de la història recent de la democràcia portuguesa i amb referències constants a la literatura lusa. Així mateix posa de manifest al llarg de la narració, de lectura simple, temes com ara la personalitat i comportament dels habitants de les illes respecte de la terra ferma; la crisi econòmica que ha afectat tothom i també el funcionament de les institucions universitàries amb sotragades punyents als recursos; els rols i la mecànica general universitària tant del professorat com del personal d’administració i serveis; la precarietat ja instal·lada en oficis relacionats amb la cultura com la traducció…
La narració va focalitzant-se cap al final, fins esdevenir una mena de soft-thriller en el qual s’acaba desemmascarant qui va assassinar l’amic de Figueira, fet que va precipitar l’eixida definitiva de Figueira de l’illa cap al continent, fa quaranta anys, en plena dictadura del 1974.
Una lectura lleugera però interessant, no només per on s’ubica de l’acció, l’entranyable Lisboa i les ignotes illes Açores, sinó per les afirmacions que fa el professor Figueira sobre el món universitari actual.
La coberta lluu una magnífica il·lustració de Marta Bielsa, de la sèrie Underwater. En una segona edició, però, caldria revisar la partició de mots i evitar línies viudes.
Ressenya de Mariola Nos: http://www.espaimariolanos.cat/ocea-memoria-sebastia-bennassar-ressenya-mariola-nos/
Temps de lectura: 1 minuts
