Ara, guanyat en confiança, m’abandone
a l’aigua com un dofí enjogassat.
Els meus llibres predilectes
ja no són els llibres de foc.
Els meus llibres mestres,
els meus mestres senyers són els dofins.
Ells m’ensenyen en el joc a bregar, a cantar,
a resistir l’enorme pes de l’aigua;
a suportar tronades i maregasses.
La paciència és la clau del paradís.
Aprecie de viure en l’aigua. Com al ventre matern.
Ara, però, la protecció és la terra, el cosmos,
el no-res…
Em confie al bateig d’una nova essència.
Temps de lectura: 0 minuts
