…de manera que s’enfonsaven

…ita ut mergerentur

 

Sí, és veritat,

lliurats a la mar,

amb coratge,

sense àncores ni amarres,

hem lliscat reblits de joia

entre tants peixos,

i amb els seus jocs

-criatures delicades-

hem oblidat les fatigues oneroses.

Quanta meravella d’aprendre!

Bussejar, el salt del dofí, l’enlairament

de la gavina…

Quin gaudi de consciència!

Ulls purs d’infant

per tastar un món tan ben parit!

Les sirenes de cabells de seda

es despullen, descarades,

tot oferint-nos èxtasis, ara i adés,

com si es tractàs de menjar ordinari.

tot plegat, una pura exageració,

em pixe de riure de tanta hipèrbole,

de tant de cor capat, d’amors secs, de desamor.

Nosaltres, però, borratxos d´amor,

en plena orgia, escandalosos,

donant tombs, de banda a banda,

com si la barca

surfejara i s’afonara al mateix temps,

creiem el viure

amb coratge i ancoratge.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Temps de lectura: 0 minuts

2+

També ha agradat a:

  • avatar

També podria agradar-li Més de l'autor

Deixa una resposta

En utilitzar el nostre lloc web estàs consentint l'ús de cookies d'acord amb la nostra política de cookies. Obtén més informació sobre cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close