…ita ut mergerentur
Sí, és veritat,
lliurats a la mar,
amb coratge,
sense àncores ni amarres,
hem lliscat reblits de joia
entre tants peixos,
i amb els seus jocs
-criatures delicades-
hem oblidat les fatigues oneroses.
Quanta meravella d’aprendre!
Bussejar, el salt del dofí, l’enlairament
de la gavina…
Quin gaudi de consciència!
Ulls purs d’infant
per tastar un món tan ben parit!
Les sirenes de cabells de seda
es despullen, descarades,
tot oferint-nos èxtasis, ara i adés,
com si es tractàs de menjar ordinari.
tot plegat, una pura exageració,
em pixe de riure de tanta hipèrbole,
de tant de cor capat, d’amors secs, de desamor.
Nosaltres, però, borratxos d´amor,
en plena orgia, escandalosos,
donant tombs, de banda a banda,
com si la barca
surfejara i s’afonara al mateix temps,
creiem el viure
amb coratge i ancoratge.
Temps de lectura: 0 minuts
