fbpx
La revista més vital

Al llit

Comence a sospitar que no és la classe de persona que em pensava quan sent com els seus besos es buiden de passió i s’emplenen de fúria. Però això és només un recel i no permetré que un pressentiment em boicotege la nit.

La sospita comença a prendre forma d’evidència quan el meu cos, barrat dessota el cos d’ell, perd tota llibertat de moviments i no pot defugir les seues dures envestides.

“Para”, li demane i ell em respon marcant, amb les seues dents, la meua pell.

“Para!”, suplique mentre intente, inútilment, aferrar-me a la idea que tot açò deu ser un malentés, no puc haver-me equivocat tant quan he permés que les dolces paraules d’aquest xic em portaren al seu llit. Ara bé, el meu cos ja no pot aliar-se amb els paranys de la meua ment i s’eriçona davant la certesa que l’home nuu que està a sobre meu no és qui aparentava ser.

Intente un darrer “para”, però no em surt el crit que jo voldria fer, sinó un atemorit i ronc xiuxiueig que ell silencia sense parlar. No li calen les paraules, només necessita un moviment de mans -una a la boca; l’altra, ferma, a la gola- i una mirada. Una gèlida mirada que em convenç, fins al moll l’ànima, que ell no és la classe de persona que jo em pensava.

Temps de lectura: 1 minuts

8+

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close