Un còmic és un llibre? Segons la definició, dels anys seixanta, de la UNESCO, per a ser un llibre un document ha de ser una publicació impresa no periòdica que té cinquanta o més pàgines, sense comptar les cobertes.

El còmic ELS CONTES IMMORALS (sense relació amb la pel·lícula Contes immoraux (1974) dirigida per Walerian Borowczyk) de l’il·lustrador almassorí Ferran Agut, acompleix de sobres aquests requisits, però afig una important i valuosa, per insòlita i laboriosa, aportació: el contingut, a més de fer referència a històries que simulen una època medieval, la llengua dels textos recrea sorprenentment bé la de l’època.

La labor erudita de Ferran Agut, i els resultats notables que aconsegueix en imitar el llenguatge fa pensar en, per exemple, Carmelina Sánchez-Cutillas (1927-2009), nomenada Escriptora de l’any 2020 per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, autora del conegut Matèria de Bretanya, i el seu gust per investigar en documentació antiga (vg. inventari GVA), que la va fer publicar el 1981 una carta, fictícia, intitulada “A la reverent e honrada Sor Francina de Bellpuig, monja professa al convent de la Puritat cara cosina nostra”, un presumpte text medieval que Sánchez-Cutillas atribuïa a sor Isabel de Villena, tot i ser-ne ella l’autora.

Així pels contes il·lustrats de Ferran Agut pul·lulen, en un centenar llarg de pàgines, en actituds libidinoses i lúbriques frares pollosos i monges exuberants, mariners genovesos, negres d’Etiòpia, soldats del rei, cavallers de seguici, princeses i dames de companya… Amb Almodis i Galceran al centre de la trama. Com diu l’autor “…la literatura medieval és prolixa en narracions eròtiques. Hi ha el Llibre de Facècies de Gianfrancesco Poggio Bracciolini, la poesia eròtica i burlesca, cançons de trobadors com Francesc de la Via, descaradíssimes, passatges tòrrids de La descripció del món de Marco Polo, l’Heptameró de la reina Margarida de Navarra, Els contes de Canterbury de Geoffrey Chaucer i Percy Mc Kaye, La Celestina de Fernando de Rojas, per no parlar del Tirant lo Blanch. No acabaríem mai.” I ell pel que sembla se’ls ha llegit amb molta atenció, i profit.

Et pot agradar més o menys l’estil realista d’il·lustrar de Ferran Agut, amb una Angelina Jolie a la coberta, i la profusa presència de mamelles, culs, figues i polles sucoses a totes les pàgines, però la seua habilitat per versar “a la manera medieval” és francament admirable. Sense cap mena de dubte, Ferran Agut ha escrit, i s’ha autoeditat, un llibre de contes eròtics il·lustrat molt destacable.

coberta (fragment)

Temps de lectura: 2 minuts