La revista més vital

Amb el sabor de la paraula

Al meu amic Charles Hanck

T’imagine, amic, prenent un refresc

com de maduixa o llima, una tarda d´agost

no massa càlida, a Brusel·les,

en un carrer a la vora de la Grande Place,

assegut a la taula exterior d’un bar qualsevol.

Et recorde arribant pausat, freturós,

sempre tost a la conversa afable,

la nostra joia, i passió, el nostre ser

en el que és humà, tot teixint així

el bell llenç de les paraules,

ens desvelàvem subtilment l’un a l’altre:

somnis, virtuts, temors,

i una llarga història d’accidentats avatars.

El dolor i la misèria d’Europa, el nostre dolor,

la nostra misèria. Però tots dos estimàvem Europa.

Malgré tout.

La vestal, la prostituïda del món,

Europa.

Reverberen als oïts de la meua consciència

els dolços accents perifèrics tan congenials

com els ecos d’aigües marines, tan contraris,

Atlàntic furiós, calma Mediterrània.

Però allò que batega amb més vida

al cor de la meua consciència

és el vigor de la teua fe en la bondat,

la humanitat exultant filla du plat pays,

la teua noble lleialtat per a als sers estimats.

El qui tant bregà contra l’absurd

de l’home esquerdat, visqué sobre el recolzament

invisible d´una joie de vivre secreta,

i no vulguen aquestos versos vessar tristesa,

si no dolçor i llum sobre un home sencer.

Temps de lectura: 1 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close