Aquesta peça va guanyar el premi Ciutat de Sagunt i l’editorial Onada Edicions publica impecablement, com sol fer, en la seua col·lecció de Teatre. A més, com ja ho delata el títol, recrea la història de l’òpera de Giuseppe Verdi La Traviata, que alhora es basava en la novel·la d’Alexandre Dumas fill, La Dama de les Camèlies.
Qui per amor renuncia a l’amor (“conosca il sacrifizio ch’io consumai d’amore”) no és “Violetta” ara sinó Edgar, un pintor que ja ha fet la trentena, i l’”Alfredo”, que es creu abandonat i en aquesta obra es diu Jacob, un jove de 19 anys, vigilat pels pares que no acceptaran mai la relació homosexual. Tots viuen en un ambient barceloní adinerat, burgés i repressor com era l’Espanya franquista de l’any 1950.
La versió conserva intacta l’exaltació romàntica de l’amor insuperable d’aquestes històries de mitjan segle XIX, i l’autor l’ha recollida admirablement: “Amami, Alfredo, amami quant’io t’amo. Addio!”.
Per si algú vol sentir la frase, en versió de Maria Callas: https://www.youtube.com/watch?v=2G3bLB5LVIY
El resum de l’editorial Onada: http://www.onadaedicions.com/vmchk/teatre/amami-alfredo-amami
Títol: Amami, Alfredo, Amami
Autor: Octavi Egea Climent
Editorial: Onada Edicions
Preu: 12,00
ISBN: 978-84-15896-15-9
Pàgines: 80
Data primera Edició : Març de 2014
Imatge de l’article: Partitura de l’òpera de G. Verdi, La Traviata amb la indicació “Amb passió i força” del compositor.
Temps de lectura: 1 minuts