fbpx
La revista més vital

Àncora de risc

 

Constantment

som invitats a la travessia.

Les mars extenses, la carena esquerpa,

ocells que tallen camins incerts.

Els trens freturosos de la fosca,

rius ardits trenant riberes

ens hi empenyen ara i adés.

La placidesa dels estanys convida

a restar moradors captius

de fondes estimes perdurables.

Tanmateix el cor, àncora de risc,

és batec de pelegrinatge.

Constantment

ens sedueixen altres terres,

fantasiegem amb mons imaginaris.

Tan ferms ens donem a la vida d’ací

com a anhelar la ventura d’enllà.

No és la màgia d’allò trobat

com el deler lluminós que cerquem.

Mentretant,

embastem un entrellat

d’inútils pedaços arreu.

Enllà, ençà. Encontre i topada,

desencís i meravella,

estima nova, amor vell.

Això rai,

guanyem la gràcia

d’explorar petges

i mantenir el foc de l’incògnit.

Tot plegat,

un mal disert acostar-se a Déu.

Et sembla poc, idiota

d’arrel immòbil?

Temps de lectura: 0 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close