Maria Bertran és una sociòloga barcelonina altament qualificada, al voltant dels trenta anys, que per motius de feina -i després de grans dubtes- es trasllada a viure, en principi de manera temporal, en un poblet a prop de Toulose. Deixarà a la ciutat comtal un nòvio arquitecte, i també el pare i la germana sobre els que ella ha assumit un rol de protecció excessiva, en faltar la mare massa prompte.

El relat va transcorrent amb lleugeresa, realisme i amb l’amabilitat requerida per a una història romàntica de primer ordre. Els recursos de la trama són actuals i universals alhora: relacions interfamiliars i assumpció de rols, frustracions i toxicitats de parella, inseguretat i adaptació a mitjans socials diferents als habituals, decepcions amoroses i descobriment del veritable desig. A més, hi afloren aspectes ben presents en la nostra societat com la menció a l’assetjament escolar, la tecnologia en les comunicacions, la cerca de relacions alternatives per Internet, l’agricultura i l’alimentació biològica, el rock heavy (Iron Maiden, AC/DC) relegat clarament a la generació anterior a la dels protagonistes, i la imatge que als pobles hi ha més “bon rotllet” que a les ciutats.

A la narració, d’una senzillesa absoluta, hi sura un cert to d’humor, en alguns personatges i situacions, sempre just i suficientment elegant.

Amb la seua primera novel·la, Marta Batallé (Caldes de Malavella, 1978), llicenciada en Administració d’Empreses, aconsegueix un relat ben estructurat, molt llegible i amb una trama que enganxa, tot i que del tot previsible; i amb algunes escenes, tan tòpiques de comèdia romàntica, que l’obra resulta digna de fer-ne una versió televisiva, i en seria ben exitosa.

L’escriptora reivindica altres autores contemporànies com ara Marta Rojals o Eva Baltasar, i la veritat és que sí que està en la línia de la cotidianeitat que elles practiquen. En definitiva, L’origen de les cols violeta és una lectura fresca i agradosa, sense presumpcions, i ben escrita.

Temps de lectura: 2 minuts