8 de desembre, línia 89.
Una imatge iconogràfica és aquella que… és una imatge que… una imatge iconogràfica és aquella que… que no me’n recorde i he de tornar a mirar els apunts. No m’ho puc creure, tota la nit estudiant per a que ara no puga ni recordar dos paraules. Damunt aquest autobús no para de trontollar i així a veure qui es concentra en llegir els condemnats apunts. A veure: “Una imatge iconogràfica és aquella que…”
—Disculpa, bonic —per poc no em mata de l’esglai aquesta maruja de l’abric de pell—. Està ocupat aquest seient?
No és evident? Veus a algú assegut en ell?
—No.
—Ai, doncs prenc seient eh. No t’importa, veritat? És que visc en Paterna, i no veges el que he de caminar tots els dies per anar a veure a la meua néta. Sort que tinc la targeta de jubilat. Tu no coneixeràs a la meua néta, no? Veuràs, és una xica rossa, alta, molt alta, que viu en…
Ja està. Decididament vaig a suspendre l’examen.
17 de gener, línia 79.
No és que odie el fred, tan sols és… que no som amics. I més encara si de les presses se m’oblida la jaqueta. Sort que dins l’autobús s’està un poc millor. Bé, oblidem-se dels problemes i posem un poc de música en…
—Hola de nou, bonic, altra vegada sol? No et preocupes, jo et faig companyia. Mare hui quin fred eh, qualsevol diria que estem en Sibèria eh. Ha, ha, ha… Això em dóna que pensar en que a mi sempre m’ha fet il·lusió anar a Sibèria. A tu no? Allí és on viu el ieti, no? Ell segur que no passa fred amb tota eixa pelussera. Ha, ha, ha…
No res… altre dia sense escoltar música…
22 de febrer, línia 2.
—…jo estava patint a més no poder, perquè estava en el vàter d’eixos horribles serveis públics i resulta que no hi havia paper higiènic. En què m’anava a torcar jo, eh? Tampoc tenia ni mocadors ni tovalloles, ni res. Així que digues-me tu què anava a fer. Total, que al final agafe i…
Cada dia comprenc més per què Gollum se’n va anar a la muntanya. Sol, sense ningú amb qui xarrar, sols ell i l’anell… I Robinson Crusoe? Alguna vegada heu vist a persona més feliç que ella? Estava acompanyat per eixe indígena, però no parlaven el mateix idioma. Quina vida més bonica…
6 de març, línia 15.
—…és un tema molt delicat la menopausa. És com un termòstat, a vegades tens calor i a vegades fred, però el problema és que no el pots controlar tu. Si sapigueres el que he de…
Algú em pot explicar per què esta senyora agafa totes les línies existents i per haver de l’EMT?
27 d’abril, línia 9.
—…doncs sí, encara que no ho semble dos homes es van matar per mi. Em deien la Marlene Dietrich de Paterna. Saps qui és la Dietrich no? Veuràs, era una…
En Espanya l’eutanàsia segueix sent il·legal, no?
5 de maig, línia 41.
Falten 10 segons per a que el conductor tanque la porta i la senyora encara no ha aparegut. No m’ho puc creure, és un somni fet realitat. Si segueix així la meua sort pense comprar hui mateix un bitllet de loteria.
Serà possible? Ja hem arrancat i encara no ha arribat!! Increïble, meravellós…
25 de maig, línia 35.
…esplèndid, fantàstic, excels, suprem…
11 de juny, línia 66.
M’encanta escoltar a Tchaikovsky mentre vaig amb l’autobús i observe a la gent caminar. Quina pau…
23 de juny, línia 22.
A vegades la pau pot ser avorrida. On estarà eixa condemnada senyora?
14 de juliol, línia 4.
Li haurà passat alguna cosa? Tampoc era tan major no? Setanta i pocs li tire jo.
20 de juliol, línia 41.
Es va quedar a mitges contant-me el que li va passar la vegada que la detingueren per robar en el supermercat…
24 de juliol, línia 79.
…i quan son pare es va gastar els estalvis de tota la família en comprar aquella carxofa màgica…
1 d’agost, línia 2.
I si col·loque cartells de “Es busca”? Però em faria falta una fotografia… I si dibuixe un retracte robot? Com els de la policia.
15 d’agost, línia 30.
Els viatges se’m fan més eterns que les classes d’iconografia…
5 de setembre, línia 67.
Senyora, si també tens telepatia i pots escoltar-me, vine, per favor…
6 d’octubre, línia 23.
…sinó puc intentar buscar-te en Facebook, però… tampoc sé el teu nom. Mai me’l vas dir. I si me’l vas dir no estava escoltant-te. Perdona’m. Em pots perdo…
—Perdona, bonic —esta vegada sí que vaig donar un salt en el seient de l’esglai que m’havia donat un altra senyora amb unes ulleres en forma d’estrela—. Et molestaria si…?
—Per suposat que no senyora, prenga seient. Vostè mai molesta.
-Moltes gràcies, fill, jo…
—A mi em diuen Joan i pràcticament vaig tots els dies en autobús. Estic estudiant història de l’art, sap? M’encanta l’art. I a vostè? Va molt als museus? I nets? Té nets? Jo espere tindre’n algun dia. I home? Està casada? Ràpid, digue’m el seu nom per buscar-la a Facebook, és que no imagina com…
Que bonic és parlar amb algú quan vas en l’autobús…
Temps de lectura: 4 minuts
