Aquells bohemis de vora mar

Per Carme Pinyana Última actualització 17 ag., 2020 369

Tothom ho diu que som memòria, ella construeix la nostra identitat, però convé saber dosificar-la bé i poder oblidar, diuen, per així recordar el que ens ajudarà.

Encara que el títol del llibre anuncia “contes” en realitat aquesta obra, que va ser mereixedora del 15è Premi de narrativa Vila d’Almassora, ofereix, llevat d’un parell de peces, un seguit de narracions curtes de caire memorialístic, on l’autor, el filòleg i professor d’institut jubilat Jesús Bernat Agut (Almassora, 1956) fa un homenatge a una colla de personatges locals, que voltaven pel bar de son pare, Ximo el Maso, un “heroi” anàrquic i bohemi, cuiner i cantant, i gran comunicador, amb peculiaritats tan singulars que les situacions i les reaccions que s’expliquen en ocasions són còmiques, i en altres freguen l’esperpent.

Tal com les recorda el menut dels tres fills del protagonista principal i la seua esposa Fina, aquelles anècdotes, esdevingudes la segona meitat del segle XX, van plenes d’humanitat, de sensibilitat i d’un llenguatge poètic, amb referències literàries.

És inevitable copsar l’enyor que Jesús Bernat sent per aquells temps i per aquella gent, individus quasi mítics, fora de sèrie, epicuris de llegó i sèquia plena, aventurers germànics de turisme incipient, que ell va conèixer i amb qui va créixer en edat i en coneixements i valors: llauradors, mariners, músics, turistes alemanys i francesos, que se sentien lliures en l’ambient del bar del Maso, a vora mar, només a tres quilòmetres, però suficientment lluny, del poble beat i excessivament controlador que era Almassora.

El llibre, que sembla escrit de manera no successiva, sinó en moments independents, atès que algunes precisions i imatges es reiteren, es completa amb unes il·lustracions d’artistes propers com ara Paco Membrado, qui també signa la coberta, Amat Bellés i Roig, Joaquina Moragrega, Joseluis Guntúriz, Ramon Manrique… Tot i això, i sabent com Jesús Bernat és un gran fotògraf, es troben a faltar fotos i retratsde l’època i la gent descrita.

Potser per a persones forasteres, o de terra endins, no tindrà el sentit que de segur que té pels que mantenim les referències que s’esmenten, i hem tastat la mar salada, i hem xafat les pedres de l’escullera, però en tot cas, l’emoció de l’autor és palpable i la trasllada amb encert a qui llig aquestes vivències.

Jesús Bernat Agut