Les dones no delaten, no en porten altres a judici, no derriben la democràcia… i fan tantes i tantes coses bones que no hi hauria millor decisió que posar el govern en mans d’elles.
Aquesta divertida peça teatral, en algunes edicions intitulada Les assembleistes, és una de les 11 comèdies que es conserven d’Aristòfanes (s. IV a.C.), qualificada d'”utòpica”. Esdevé en un moment de decadència d’Atenes, derrotada per Esparta, i amb la democràcia en declivi per falta de participació dels ciutadans, dedicats als seus negocis privats més que a la bona marxa de la cosa pública, i per la qual cosa s’ha hagut d’establir un salari per als assistents de l’assemblea, sempre homes.
L’argument es basa en la iniciativa de les dones de disfressar-se amb barbes, túniques i sandàlies dels marits i assistir majoritàriament a l’assemblea, i aconseguir que es lliure el govern a les dones per establir un règim de comunisme total, però total total, cosa que provoca moments còmics, molt sovint relacionats amb el sexe.
Com Lisístrata, del mateix autor, es llig en un bufit i realment fa gràcia.
(Ressenya feta el 7 de març de 2018, vigília del dia internacional de les dones, en què ha estat convocada la primera vaga feminista d’àmbit mundial.)
Títol: L’assemblea de les dones
Autor: Aristòfanes (traducció d’Albert Prieto Martí i Xavier Baldovín Morales)
Edició: Ediciones Clássicas, Madrid
Any d’edició: 1999
Pàgines: 96
ISBN: 8478823778
Imatge de l’article: Cartell de la vaga feminista del 8 de març de 2018.
Temps de lectura: 1 minuts
