Carles Moya

He trobat el cor a la darrera botija,a una ungla badada i l’udol postrem.He baixat la veu per no estomordir-te.Una sivella de neula i cotompèli ja comprenc la teua fugida.Una carta endoblegadai les nostres paraules…

He baratat cada besadaper la flaire de la nuca.Un autumne de gots i perolsi cada passa que ens reconeix.Una tonada de besos i confitsi el cabell és terra fèrtil

He obert la darrera paraula, curulla de somnis i una navalla.

He tornat a la blaüra més fonda, on no queda ningú que m'albire.

He obert la mà molt a poc a poc, una manyaga de l’esperit i el dit que m’assenyala.

Bella com un imperatiu. He dit.

Allí vivien els Alòs,en la placeta de les monges, carrer de la pujadeta amunt.

Carrer del Crist, la cadena penjada al coll.

He perdut tota por a tocar-te la boca. A dibuixar-te paraules d’estima. Pense les hores obertes, la precaució indemne.

Borbotó, Poble Nou,Camí de Montcada,Economista Gay,Avinguda de la Constitució...