Carles Moya

Birbe cada àtom...

Has esperat aquest momentper recollir cada nouper omplir les botiges.

Encara no hem omplit les botiges,hi ha noms tatuats de fang.

He aprés a munyir les boques, a recolzar-me al bell mig de la teua mà.

M’he vist al retaule de la mort, dalla treballada que plora per jamés.

He vist els teus ulls com una almoina rebuda, com un òbit de pellorfes i neules a la boca.

He fet la darrera passa per tornar a albirar-vos.Per pujar a la pallissa i no dir res més.

Els homes segaven el blatamb les corbelles esmolades.

T’he trobat a la darrera muralla,a aquell comiat que no existí,a les molles d’aquell bes de cuiraces de cotó.