Carme Rosanas

Estimat Marc,Avui m’ha passat una cosa que encara no l’he explicada a ningú. Ningú no em creuria. Bé, ja sé que tu tampoc te’n creuràs res, de tot plegat, però a tu sí que t’ho vull explicar, perquè hi estàs implicat i perquè tampoc no…

No em mulla el mar ni em bressolen onades.

L'anhel de transparències en cada mirada.

Si en el laberint d'aigua de mil camins...

I sento el vent, ara suau, ara potent, que se m'emporta.

Hi ha paraules com gotes de pluja netejant ferides oblidades.

Bescanvi de poemes de tardor entre poetes.

El sentiré molt lluny, el mar i també lluny, la muntanya, i la pluja i el cel, quan ja no hi siguis. Per més que m'aferri a qualsevol suport...L'enyorança serà com l'aire que omple sense omplir, cada buida absència. I el record serà,…

Camino per un paratge desconegut. I sento com em parlen les roques. Formacions rocoses de formes insòlites i indòmites, d'animals estrafets i mutants. I jo me les escolto i me les crec, àvida com sóc de meravelles.El camell del Cap de…

-A tu no t'agrada estar tranquil·la -li va dir en Norbert, qui sap si per tranquil·litzar-se ell mateix i poder seguir pensant que tot està bé com està. -I qui vol estar tranquil, si pot estar, genial i meravellosament bé? -li va contestar…