Germà Garcia-Belmonte

No és que m’abellira especialment. Hi ha matins d’estiu que l’ensopiment redueix l’ànim i tot costa de fer. Per això mateix, la insistència a casa és mala de combatre, sobretot si discutir representa un esforç terrible. No val la pena i, què voleu? Millor deixar-se convèncer.  El dia és agradable, fa un bon sol i, com que la humitat no és molt…

Els horitzons que tenim solen ser curts. Per causa de l’orografia que ens ha tocat, l’observació a simple vista de muntanyes o terres llunyanes, amb la mar pel…

Vivim en un país aspre i eixut. Una bona part del territori, mires on mires, és secà implacable. Roques, pedres i pols. Tret de les planes litorals que es poden…

Hi ha llocs en què el paisatge ens revela la història, si observes amb atenció. La disposició de les pedres, les muntanyes abancalades, la forma dels camps, les clapes de bosc intacte, els camins... són testimonis del treball d’un altre temps. Història acumulada. Hi ha vegades que, a més, la història no sols s’acumula en la matèria inerta, sinó que…

Al nord de Penyagolosa hi ha l’imponent pla de Vistabella que, completament tancat per muntanyes, no té cap eixida per a les aigües superficials. El barranc del…

Els dies d’estiu quan ja havíem acabat l’escola: quina sensació més agradable de no tindre cap obligació ni cap deure. Eixíem els amics, ja dinats, amb les…

1708: Després que València caiguera sense oposar-hi resistència, no esperava que la presa de Xàtiva havia de costar-li més de cinc-cents homes i molts ferits. Miguel Purroy havia organitzat la defensa davant del setge borbònic i li havia plantat cara. Victòria davant dels maulets, però victòria cara. S’ha de castigar exemplarment, la vila que s’hi…

Crida l’atenció la proliferació de diversions i recreacions amb què es posen a prova l’habilitat, la destresa o la traça del cos humà, exposat als canvis de les…

Hi ha una ruta ancestral que creua les muntanyes i fa cap a Penyagolosa. És una via dura que s’ha de fer a peu o amb cavalleries i que, antigament, la feien…

És el temps de les cireres, ara. I amb les cireres, fruita magnífica que s’ha de menjar quan toca, vénen les sardines. Efectivament, vénen perquè és un peix que passa en aquests mesos per la nostra mar, en moles, i ve a menjar i a fer-se gros. I això és una sort per a nosaltres. La sardina,  al final de la primavera i durant l’estiu, pot arribar a…