Jenni Rodà

No m’agrada la filosofia. No és que l’odiï però no li tinc cap mena d’estima. És com la pedra que es fica a la sabata i que et fa fer uns passos estranys; com aquella partícula diminuta que se’t cola a l’ull i que te’l fa fregar fins que et queda vermell i boterut; com aquell crostó de pa que se t’encalla a la gola i que per tirar-lo ben avall…

Cau la tarda i s’esfilagarsael tel finíssim que ens separava.Acaricio el teu cosamb les puntes dels ditsi en descobreixo cada un dels raconsque la foscor,…

Em crides i et crido.Ens cridem.Comencem la batalla.L’inici que no té fii que tampoc es busca.L’espiral de ràbia ens embolcalla,ens fa…

Imagino que devies entrar a aquella botiga, de barri però selecta, amb ímpetu i decisió. No crec que la teva presència allà, just en aquell instant, fos deixada a l’atzar. No recordo cap situació —fa estona que grato per la meva memòria, fins i tot entre els racons més oblidadissos i feréstecs, però no hi trobo res que sigui prou convincent— que no…

Jo sempre me l’havia imaginat com una sirena, d’aquelles que tenen la cua tan llarga i ampla i amb escates tornassolades. No sé com se m’havia acudit aquella…

La Cloe i la Bàrbara van descarregar les últimes maletes de la furgoneta. Sort que a última hora s’havien decidit a llogar aquell vehicle, perquè amb el cotxe…

Potser no recordes que un dia tu i jo ens vam estimar. Que allargàvem els dies, que ens semblaven més lluminosos que mai, i que de les nits en fèiem cotó de sucre, el qual ens menjàvem amb delit. Que gastàvem les paraules de tantes que en volíem usar per conèixer-nos tan bé com fos possible, perquè no se’ns escapés cap detall de l’altre. Que…

La platja estava quasi deserta. Només un parell de persones intentaven acostar-se a la vora del mar per comprovar que l’aigua, en ple mes de gener, estava…

Com de costum em va fer estirar al llit. Abans m’havia hagut de treure quasi tota la roba i, per evitar que agafés fred, malgrat que hi havia un calefactor que…

Falten pocs minuts per deixar enrere aquest any i encetar-ne un de nou. Ho té tot a punt: els dotze grans de raïm, la copa de cava, la bossa de cotilló i la llista de desitjos. El més curiós del cas és que allò que anhela no és per al seu futur immediat, sinó que va molt més lluny, en concret fins al 2033. Mentre la presentadora explica amb un…