Jenni Rodà

Tu i jo estem units per un fil de cotó. Prim però vigorós, inestable però difícil d’esfilagarsar-se. D’un color ocre amarg i que deixa anar una flaire de resclosit, de vell, de corcat. Cada nit en adormir-me i cada matí en aixecar-me em faig la mateixa pregunta: com és que el teixit no cedeix, no es trenca, no ens abandona?Llavors és quan obro…

La papallona no vola: es deixa bressolar pel vent d’aquesta primavera vergonyosa. Una giragonsa cap a l’esquerra, una altra cap a la dreta, unes quantes sense…

Li havien donat cita per al metge l’endemà a dos quarts de dotze. Quan li havien fet la trucada a banda d’explicar-li la tirallonga de documents que havia de…

La meva amiga, farta de sentir els meus laments cada vegada que jo sortia d’una botiga, em va aconsellar que mirés de comprar-los en una pàgina de productes de segona mà.—Hi ha de tot i més, qualsevol cosa que et puguis imaginar, o sigui que segur que també trobaràs els teus anhelats pantalons!Feia dies que anava darrere d’uns texans que…

Feia tant de temps que estava immersa en ella mateixa que potser per això aquell dia, de bon matí, quan va sortir al carrer per fer les coses que s’havia…

Quan em vaig despertar al matí, amb el soroll estrident del despertador, ja me’n vaig adonar. Tenia el coll completament garratibat, com quan el volant del…

El llit de fusta ordinària. El rosari que li van enviar uns familiars descansa a la tauleta de nit de tres calaixos que no tanquen bé. La làmpada que emet una llum d’un groc ranci que l’únic que genera és desconfiança envers les coses que es miren, perquè esdevenen poc autèntiques, com simples miratges. El quadre que un desconegut va pintar amb…

Nit xafogosa d’estiu. Persianes aixecades, finestres obertes de bat a bat i ni un bri d’aire enlloc. Impossible aclucar l’ull.Les cançons del concert encara…

Jo no estava d’humor per sortir, però la meva veïna va venir amb la cantarella que en un parc de la ciutat hi havia una mena d’exposició que valia molt la pena…

Aquella tardor, a l’únic museu que hi havia al poble, un artista local que havia recorregut molt de món hi va instal·lar un llençol on es projectaven una sèrie d’ombres xineses. Eren figures humanes, que entraven i sortien del tros de tela, ara per una banda, ara per l’altra, ballant al ritme d’unes melodies alegres però sense estridències.A…