Jenni Rodà

“Les malalties sempre arriben per fastiguejar.” Aquesta frase, que l’havia sentit dir a la iaia gairebé des que tinc ús de raó, just ara sorgeix com un tornado, devastador i summament enfurismat, i adquireix més rellevància que mai. La seva demència senil l’afecta a ella, és clar, que és la principal perjudicada, però també a tots nosaltres. Patim…

D’ençà que la seva mare havia mort, feia poc més de quatre mesos, a causa d’un tràgic accident de trànsit, no aixecava cap. Ho intentava per activa i per…

No era una nit d’aquelles tan caloroses en què dormir és quasi impossible perquè l’aire es torna humit, feixuc i irrespirable. Tampoc era una nit d’aquelles tan…

Hola,Espero que no et sorprengui que el començament d’aquesta carta sigui tan fred i directe, acostumat com estaves que et saludés amb un “estimat amor”, però a hores d’ara ja no tinc paraules dolces ni tendres per a tu. Et vas encarregar de menysprear-les, de rebutjar-les, fins i tot d’aniquilar-les, i quan la destrossa és tan devastadora no…

Quan la filla petita de la Lluïsa va arribar al pati de la residència per fer-li companyia durant la resta de la tarda de diumenge, en Ramon no se’n va poder…

La Veva no suportava patir insomni. Cada dia, quan s’acostava l’hora d’anar-se’n al llit, ja es notava els nervis a l’estómac i començava a tremolar. Les…

Agafar el bus 59 a aquella hora era sinònim d’anar ben acompanyada. El conduïa la Teia, que ja ni recordava, de tants anys que feia, quan havia començat a pujar al damunt d’aquell vehicle per fer possible els passejos de la gent per la ciutat.Jo, encara que pogués, allà dins mai no volia asseure’m: preferia col·locar-me ben a prop seu, sense…

El soroll estrident que feia l’ambulància la va fer córrer cap a la vorera. La nena estava despistada mirant un escarabat amb les potes enlaire que intentava…

La posta de sol, de nou, anuncia que la jornada arriba a la seva fi. La barreja de grocs, ocres i tons terrosos és el senyal que s’abaixa el teló i que vindran…

Quan la policia va trucar al timbre de casa de la Victòria per explicar-li el que uns caçadors havien trobat, la dona no s’ho podia creure. De l’impacte, un dels ganxets de fusta que estava a punt de subjectar la camisa rosa sedosa —si es penjava amb cura no s’havia ni de planxar— li va fer un pessic a la carn del dit índex. Va deixar anar un “ai”…