Jenni Rodà

L’encàrrec que li havien fet, des del primer moment, li havia semblat interessant. No era el que tenia més per mà, que la Janina des de sempre havia tirat per altres bandes, però posar-se al davant d’una cosa nova i mirar-la directament als ulls li provocava un rum-rum a l’estómac ben plaent. Havia estat escollida per escriure un conte infantil…

La primera vegada que l’hi va insinuar, la Dora ho va trobar una mica descabellat. Que ella no havia sigut mai dona d’aquelles coses! Però després va acabar per…

—Els homes et faran patir. No t’enamoris mai de cap. T’ho dic per experiència: com més lluny els tinguis, millor.La Gràcia, des que la seva única filla, la…

Quan feia poc més de deu minuts que havia pujat al cotxe se’n va adonar: s’havia deixat el mòbil a casa, al damunt del marbre de la cuina, amb el carregador connectat. L’Íngrid es va desesperar. Just el dia que s’estaria més hores fora —tenia tres reunions bastant llargues— havia hagut de tenir lloc aquell descuit. Maleïda memòria! Tot i que també…

L’Àgata tenia per costum arribar aviat als llocs, però aquell dia, a la classe d’estiraments, va pensar que potser s’havia excedit. Tant era: aprofitaria per…

Com cada dimecres de primavera, quan la tarda ja començava a marcir-se, la Montse sortia a la terrassa per regar el ventall de flors que hi tenia. S’hi estava…

Cada estiu feien el mateix. Des d’una bona colla d’anys enrere. Realment la Ginebra n’havia acabat perdent el compte, però ben bé vint segur que sí que els podia posar a la saca. Quan arribava el final del mes d’agost es començaven a reunir a les tardes, a mesura que tots anaven sortint de la feina, i les dues últimes setmanes de setembre també…

La Gemma no entenia per què la gent deia que els dies de pluja eren lletjos i tristos i melancòlics. Ella considerava que eren els més bonics que podien…

Feia poc més d’un mes que l’Àurea havia començat aquella feina de repartidora. N’hi havia parlat un amic seu que també hi treballava i que, en part, havia…

Era un dia d’estiu terriblement xafogós. La roba s’enganxava a la pell, fent-hi una mena de doble capa.