Jenni Rodà

L’Adela, vídua des de feia mig any i sense fills ni nets, se sentia sola, i per distreure’s feia galetes. Sempre li havia agradat cuinar i, de fet, hi tenia una traça especial.1 ou. Els agafava ecològics a la botiga d’aviram del mercat. La dependenta era jove i simpàtica, i cada vegada tenia alguna aventura per explicar-li en relació amb els…

L’encàrrec que li havien fet, des del primer moment, li havia semblat interessant. No era el que tenia més per mà, que la Janina des de sempre havia tirat per…

La primera vegada que l’hi va insinuar, la Dora ho va trobar una mica descabellat. Que ella no havia sigut mai dona d’aquelles coses! Però després va acabar per…

—Els homes et faran patir. No t’enamoris mai de cap. T’ho dic per experiència: com més lluny els tinguis, millor.La Gràcia, des que la seva única filla, la Geòrgia, va començar a tenir ús de raó i a entendre les coses que se li deien, li va deixar anar aquell discurs. Per si de cas. Perquè es pogués prevenir el dia de demà. Perquè ningú no…

Quan feia poc més de deu minuts que havia pujat al cotxe se’n va adonar: s’havia deixat el mòbil a casa, al damunt del marbre de la cuina, amb el carregador…

L’Àgata tenia per costum arribar aviat als llocs, però aquell dia, a la classe d’estiraments, va pensar que potser s’havia excedit. Tant era: aprofitaria per…

Com cada dimecres de primavera, quan la tarda ja començava a marcir-se, la Montse sortia a la terrassa per regar el ventall de flors que hi tenia. S’hi estava tan bé amb la calidesa que el gran astre havia deixat a l’ambient que gairebé sempre s’arromangava les mànigues tan amunt com podia i també es descordava un parell de botons de la camisa per…

Cada estiu feien el mateix. Des d’una bona colla d’anys enrere. Realment la Ginebra n’havia acabat perdent el compte, però ben bé vint segur que sí que els…

La Gemma no entenia per què la gent deia que els dies de pluja eren lletjos i tristos i melancòlics. Ella considerava que eren els més bonics que podien…

Feia poc més d’un mes que l’Àurea havia començat aquella feina de repartidora. N’hi havia parlat un amic seu que també hi treballava i que, en part, havia incidit perquè la contractessin. No cobrava una gran fortuna —quatre euros per comanda entregada a domicili—, però aquell petit sou li permetia tenir algun que altre caprici.Durant altres estius…