Josep Masanas

Suen. Sobretot per la zona de les aixelles. La roba clara delata. I es graten (algú d'amagatotis fins a l'engonal). A vegades fan mala cara. O se'ls escapa una mirada cap a la pitrera, sobretot ells. I potser es pensen que no es nota, però…

Des de ben petit, a en Joanet li va quedar clara la posició insignificant que tenia al món (tretzè fill d'una família humil) i es va passar mitja infantesa lluint amb orgull el malastruc número de porter reserva al dorsal, això sí, sempre a…

Com a mínim, en Llorenç reconeix que és un xic competitiu. D'ençà de la jubilació anticipada a cinquanta-cinc anys (martingales dels treballadors de la banca de l'època) que no ha parat. Per això presumeix de diversos títols del joc de la…

Ella és una dona clàssica, com les actrius que duien pameles en l'època en què les pel·lícules tenien retroprojeccions en lloc de cromes i els diàlegs brillants eren les rodetes dentades que feien avançar l'arc argumental d'una història…

Tinc la pell feta de grafè, puc modular el seu color i passar de transparent a mirall, si vull que es reflecteixin els castells de núvols que omplen els cels blaus de primavera.Recordo ben pocs dels meus axiomes originals,…

Sempre el veuràs flotant. Tant se val la disciplina artística: música, dibuix, pintura, escriptura o dramatúrgia. Es defineix a si mateix com un totòleg. Sempre havia sentit a dir que qui toca una mica de tot, no fa res massa bé. Però ell…

Amb l'univers dins una tassa de cafè, de bon matí, comença el dia. A fora, el silenci sepulcral de la matinada fa estona que s'ha corromput. Pels foradets de la persiana lleugerament alçada es filtren els primers rajos de sol.Quan…

Ciutat en blanc i negre. Arriba al moll d’un port en penombra. Troba el vehicle darrere el magatzem, tal com estava acordat. Els suburbis li donen la benvinguda amb voreres gastades i aparadors amagats rere portals. Tot està desert, un…

El buit a dins meu ha anat creixent durant la darrera setmana. Ara ja no tinc aquell somni recurrent on mentre estic assaborint una tassa de llet amb cereals se'm remou l'estómac i un singlot amb eructe m'obliga a escopir el xarbot làctic…

D'entrada diríeu que sembla estrany que recordi perfectament el repic del minúscul ull contra el vidre boterut a cada nova revolució, durant el procés del centrifugat. En la meva auca sonora hi tinc gravades algunes peces úniques. L'endemà…