fbpx
Diversa, transversal i en valencià

Que tingueu sort

Suen. Sobretot per la zona de les aixelles. La roba clara delata. I es graten (algú d'amagatotis fins a l'engonal). A vegades fan mala cara. O se'ls escapa una mirada cap a la pitrera, sobretot ells. I potser es pensen que no es nota, però…

El Polo 13

Des de ben petit, a en Joanet li va quedar clara la posició insignificant que tenia al món (tretzè fill d'una família humil) i es va passar mitja infantesa lluint amb orgull el malastruc número de porter reserva al dorsal, això sí, sempre a…

L’hort de l’avi

Com a mínim, en Llorenç reconeix que és un xic competitiu. D'ençà de la jubilació anticipada a cinquanta-cinc anys (martingales dels treballadors de la banca de l'època) que no ha parat. Per això presumeix de diversos títols del joc de la…

Ella i ell

Ella és una dona clàssica, com les actrius que duien pameles en l'època en què les pel·lícules tenien retroprojeccions en lloc de cromes i els diàlegs brillants eren les rodetes dentades que feien avançar l'arc argumental d'una història…

Autoconsciència

Tinc la pell feta de grafè, puc modular el seu color i passar de transparent a mirall, si vull que es reflecteixin els castells de núvols que omplen els cels blaus de primavera.Recordo ben pocs dels meus axiomes originals,…

Te’l presento

Sempre el veuràs flotant. Tant se val la disciplina artística: música, dibuix, pintura, escriptura o dramatúrgia. Es defineix a si mateix com un totòleg. Sempre havia sentit a dir que qui toca una mica de tot, no fa res massa bé. Però ell…

La cuina del cosmos

Amb l'univers dins una tassa de cafè, de bon matí, comença el dia. A fora, el silenci sepulcral de la matinada fa estona que s'ha corromput. Pels foradets de la persiana lleugerament alçada es filtren els primers rajos de sol.Quan…

Tempus fugit

Ciutat en blanc i negre. Arriba al moll d’un port en penombra. Troba el vehicle darrere el magatzem, tal com estava acordat. Els suburbis li donen la benvinguda amb voreres gastades i aparadors amagats rere portals. Tot està desert, un…

Dins meu

El buit a dins meu ha anat creixent durant la darrera setmana. Ara ja no tinc aquell somni recurrent on mentre estic assaborint una tassa de llet amb cereals se'm remou l'estómac i un singlot amb eructe m'obliga a escopir el xarbot làctic…

Silencis d’una nit d’estiu

D'entrada diríeu que sembla estrany que recordi perfectament el repic del minúscul ull contra el vidre boterut a cada nova revolució, durant el procés del centrifugat. En la meva auca sonora hi tinc gravades algunes peces úniques. L'endemà…

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close