Joan Mascarell

I són els terrats, els salons més humils i més elegants de qualsevol casa perquè aguaiten les veritats amb les seues passions i desenganys a través d’eixos ullots tan oberts a la vida.

Hi ha moments i hores i empentes. I també mogudes al cervell que t’empenyen a fer una cosa o una altra sense que després hages de penedir-te’n. Les passes que…

 Cada dia que s’alça ve a ser bessó de l’altre i obri les mallorquines pintades de verd de bat a bat i no tem el vent ni les pluges que assoten els vidres quan…

Sis i mitja del matí. I fa frescor i una lleugera capa de rosada bruta confereix als capots dels cotxes una pàtina argentada que el trenc d’alba eixugarà i oferirà la seua ànima als déus del migdia per tornar a posar els peus a la terra en entrar la nit. Com jo.

Hi ha eixos moments que de tan tòpics s’esvaeixen i s’enganxen com tants altres dins de la madeixa dels temps.

I com tot en aquest passar dels dies, es relaxa i acaba per adormir-se fins que qualsevol il·lusió es transforma o resta substituïda per una altra.

Les meues passes s’adrecen cap al futur sempre incert i ara més que mai, imprevisible. Les cosconelles als dits dels peus en trepitjar les algues de vora mar em fan endinsar retrospectivament als meus anys d’infantesa quan la colla de xiquets conqueríem les grosses muntanyes de posidònies podrides i ens penetraven fins ben endins les…

Als meus noranta-quatre anys, pense que ja he arribat on el camí s’acaba i dóna lloc a la planura blava i queta com una calma de gener i on, sota el mantell…

Res com els ruixats de setembre que s’enduen darrere cridòries, malestars i tafaneries vàries. I sap? Els qui restem aquí ho sabem ben bé això i que no és…

La primerenca pluja del final de l’agost comença a agranar els bells moments d’estiu i a la memòria esdevenen els primers crits d’alerta per afrontar la llarga rutina. I arremolinats com un bell camí mediterrani aponcellen els dubtes i les promeses incomplides que esdevindran al cap i a la fi, els brics per reconstruir de nou…