Joan Mascarell

Estée i Gisèle. Una rossa i l’altra bruna. Estée lluïa uns talons sempre una mica massa alts, i Gisèle feia enlluernar per dur aquelles sabates enxarolades sempre més netes que un ivori. L’una, la rossa, sempre envoltada d’un aire nerviós. L’altra, la bruna, respirava una amabilitat pastosa i esmorteïda causada per una tranquil·litat malaltissa,…

Tot just, en acabar la tronada, les sentors a terra mullada fan que els sentits se li recuperen i li torna al seu lloc el trellat de saber on és i de qui…

I són els terrats, els salons més humils i més elegants de qualsevol casa perquè aguaiten les veritats amb les seues passions i desenganys a través d’eixos…

Hi ha moments i hores i empentes. I també mogudes al cervell que t’empenyen a fer una cosa o una altra sense que després hages de penedir-te’n. Les passes que avancen sense esma dins dels calendaris bé que ho saben això. I com a regal, t’ofereixen el bon fer i la mestria però com a penyora et demanen el dubte de cada obra i la teua llibertat…

 Cada dia que s’alça ve a ser bessó de l’altre i obri les mallorquines pintades de verd de bat a bat i no tem el vent ni les pluges que assoten els vidres quan…

Sis i mitja del matí. I fa frescor i una lleugera capa de rosada bruta confereix als capots dels cotxes una pàtina argentada que el trenc d’alba eixugarà i…

Hi ha eixos moments que de tan tòpics s’esvaeixen i s’enganxen com tants altres dins de la madeixa dels temps.

I com tot en aquest passar dels dies, es relaxa i acaba per adormir-se fins que qualsevol il·lusió es transforma o resta substituïda per una altra.

Les meues passes s’adrecen cap al futur sempre incert i ara més que mai, imprevisible. Les cosconelles als dits dels peus en trepitjar les algues de…

Als meus noranta-quatre anys, pense que ja he arribat on el camí s’acaba i dóna lloc a la planura blava i queta com una calma de gener i on, sota el mantell d’aigües transparents, s'albira un fons tot ple de coralls i petxines i bancs de peixos tots d’argents, que observe bocabadat perquè la perspectiva de la vida ja no és pas la mateixa.