Joan Mascarell

Acaballes de juliol. Corre l’any 1970.A l’aeroport de l’Altet aterra un petit avió provinent de Frankfurt i entre els molts passatgers, la majoria dels quals pinten una blancor que aquí en diríem elegant i entre cabells rossos i d’un llis que aquí també en diríem planxat, davalla per les escales una xicota de vint anys.…

Aquella finca vora mar era el domini inescrutable de Llúcia Gisbert i diuen d’ella que això no és res i que en altres temps es podia anar a València sense…

De la platja estant, aboque la imaginació gràcies al gest majestuós que la meua ànima m’acaba d’oferir, i que no és cap més que el de proveir-me de lupa,…

A la casa s’accedia per un camí embardissat per grossos plataners que oferien una visió verda fòsfor als matins enganxosos de l’estiu, i que en arribar el capvespre anava virant cap a una sensació feréstega i negra, i que a mi em semblava una gola de llop de la qual calia fugir i aixoplugar-se al petit jardí que hi havia fitant amb la casa dels…

Em senta bé la jubilació i també la viudetat. Els meus tres fills ja estan ben col·locats i sóc ja plenament conscient que la vida m’ha somrigut. I és que se…

Al bar la Trompeta hui hi ha molts parroquians. Fa calor i a l’ombra del canyís tot un estol de bevedors de diferents races i condicions xama i fa petar la…

Ha començat l’estiu a casa nostra. Ve a ser tot plegat com el dia en què Tirant obrí la finestra del Palau on Carmesina guardava el dol del germà i que va fer botar els vestits negres i eixugar la suor dels pits cristal·lins de les donzelles ploroses de Constantinoble.  A casa nostra, la calor enganxosa que s’arrapa a la pell engroguida encara ja…

Per què no havia de seguir amb l’opció d’alçar-me ben enjorn i enfilar el mateix camí de sempre? Xafar la senda que cada dia i amb llibertat absoluta escolta…

En passar dimarts l’Assumpta trepitjava el terra amb una seguretat diferent, la confiança que et regala l’autoestima. I l’esperava i desitjava amb l’ànsia…

No sé qui ets ni on em llegeixes i no sé on vius ni quin català parles però vaig a presentar-te dos amics. Bo, coneguts perquè ja, escolta, això de les amistats  fa uns pocs anys que no ho tinc molt clar. I  també deixa que et diga que de fa uns anys ençà que no tinc pèls a la llengua; els anys han anat depilant-los i no de qualsevol manera, saps?…