D’un matís
Fixem-nos bé i recordem-ho. Podrem estar tot ço content que voldrem, però serem realment feliços? Vet ací la diferència entre el verb ser i el verb estar. No em preocupa estar content o estar trist, perquè això és transitori: el més…
Autor
De la Terra que s’acaba
Correcte. No és motiu d’angoixa. Però no puc evitar sentir una mena de coseta: potser passats 29 milions d’anys la Terra pot desaparéixer perquè entrarà en una zona més que perillosíssima de la galàxia; si n’eixírem vius, la previsió es…
De l’alegria
Fuster diu, les nostres alegries solen tenir causa en motius irrisòriament banals. I això, mirant-ho fredament, resulta ben trist. Hom podria dir que aquesta afirmació podria vindre d'una persona amargada, amb molts pocs motius d'alegria i…
Fusterianes
Fuster diu, Sofreixes? Bé: resigna-t'hi. Ningú no ha nascut impunement. Ho diu Sèneca.Fa anys maliciosament vaig apegar enun postit aquest aforisme a l'espill del bany del pis d'estudiants en què vivia: alçar-se de matí un bon divendres i…
De la mort
Vaig llegir fa cosa de molts anys en una entrevista al Quim Monzó que ço que li restava ja era jugar la pròrroga: al remat, en Quim Monzó havia passat la cinquantena. Per a aquestes coses sóc molt sensible i en aquests casos em ve…