Josep Porcar

En els silencis reverberen els batecs dins del cap i en aquesta cadència rítmica dansen els somnis i malsons, tiben, una a una, totes les puntades de les costures de vida. Albert Garcia Pascual De Vida, però, no…

                   …sarà tutto finito ancora una volta.Attilio BERTOLUCCICors surant entre els verds, però quinel teu, lluny i pregunta alhora en el ventque respira encara, fugaç rosella de cim.Si ara t’alces i brilles, darrer…

mai més  mai més no m’allunyes mai més dels arbres i de les florsguaita que bonics i que suaus  tots aquests mànecs de destral  fets amb fusta de xiprers del laberint on som bocs i reusels hem començat a guarnir, Minos, …

Dins dels ulls flàmores a foc lent a bollir posen la mar.Saltironegen infants, hi cuinen besos tots els amants.Dels plors encesos se’n fan sal, flor de cendra a rotllanes.Salten estels també els peixos, parpelles de llum…

No és de marbre el laberint de blancs entre els mots, ni aire. Allà el silenci respira. Allà el sender i el nom. Allà núvols d’ambre. Allà petons de nens. Allà tota la cal·ligrafia giragonsant al palmell. Allà els focs de l’illa.…

Li vaig dir: deixem ací la pinta i les sabates, sortim despentinats i descalços d’aquest mirall, junts, tanquem-ne suaument la porta. Al primer clec de clivell seran cecs el llindars reflectits, tots els oasis semblaran miratges,…

Els deures del Vent són comptats, Empènyer els vaixells, a la Mar, Fixar Mart, escortar les Marees, I menar a la #Llibertat.

contemplem un cel a cor què vols i sentim només l’aire que no respirem...

No calen confessions quan la mirada s’immola.

No tornis mai...