Josep Porcar

I ha de ser així, l'infinit laberint de llums i girs.

Com un guant a la mà en ple estiu em queda el silenci d’uns dits.Com un guant a la mà una absència de seda la carícia d’uns pits.Com un guant a la mà el peix foll que neda dins dels teus crits.Com un guant a la mà en…

No el sol, no el cranc, no la lluna, no la formiga...

Solstici qualla amb vici i amb piu de frontispici i també amb córrer gairebé per caprici, molt més enllà del silici de guardar sempre el desfici de retornar a l'inici, a l'amor primerenc que després, quin suplici, acabes trobant fals per…

Riu, riu el sender dels rebels.