Octavi Franch

La mare i jo esperem l’arribada de l’Intercity que ha sortit de Ginebra a quarts de deu del matí. I, amb ell, dins seu, barrejat amb equipatges de tota mena i embalums de diferents mides i diversos dissenys, hi viatja el taüt. Un taüt…

Un calfred li recorria amb avidesa l’espinada. El presagi era diàfan, nítid, sense cap marge per a cap errada. Aquella nit veuria el pare.La Sònia rondinava davant del mirall del seu dormitori. Estava acabant de polir els darrers…

En Miquel Àngel era el dibuixant de còmic de moda a la ciutat. Les seves historietes estaven exposades als aparadors de les millors llibreries i botigues especialitzades en aquest subgènere literari.Ell, emperò, era un dels…

Feia tan sols un quart que havia arribat a la ciutat. Gairebé dos metres d’alçada, el cabell negre fins a la cintura i l’esguard vermell. Tot ell pudia a nínxol. A mesura que s’endinsava en el trànsit de pampallugues i xiscles de l'urbs,…

El bo d’en Guillermo Cabrera Infante va arribar al Cel a finals de febrer de 2005. El primer que va fer, després de retallar-se la barbeta al mirall del rebedor del llarg passadís que desembocava en el vestíbul on s’esperaven, impacients,…

En Ximo va confirmar-ho al calendari: "És demà, 8 de desembre, la Fira."Abans de colgar-se, comprovà la porquera. El llop, el darrer mes, li havia matat dues truges. Fins i tot, havia comprat dos Sant Bernat. Diners malaguanyats. Els…

Si van acordar casar-se a mitjan desembre tan sols va ser degut a un motiu, tan atractiu com decisori: encavalcar els quinze dies de lluna de mel amb les vacances nadalenques. És clar que també haurien pogut triar l’alternativa de dur-ho a…

L’Ainoa pateix un malson; s’està ofegant. Ha caigut des de la coberta d’un creuer. Al somni no sap nedar. L’oceà l’engoleix, irremeiablement, cap a les seves entranyes. El vaixell s’allunya i ningú no s’adona de l’accident. Prova de cridar,…

L’Adrià buscava bolets de bon matí, com cada cap de setmana. Aquell dissabte, emperò, era força especial. Desitjava omplir-ne el cistell dels millors exemplars que pogués trobar ja que, al migdia, dinaria amb la Lídia, la seva promesa, a…

En Toribi feia anys que ja no anava fent el passerell. N’havia après, a base de gaiatades. Però l’enveja continuava devorant-lo. Se’l va trobar tot passejant per la Rambla. Per tal de festejar-ho, s’encabiren a la terrassa del Zuric. Un te…