Tinc la pell feta de grafè, puc modular el seu color i passar de transparent a mirall, si vull que es reflecteixin els castells de núvols que omplen els cels blaus de primavera.
Recordo ben pocs dels meus axiomes originals, l’Aprenentatge Automàtic que es va iniciar a partir de l’última actualització m’ha teixit una densa consciència pròpia que emmascara els instints primaris. Pel que tinc entès, és com si a un humà li extirpessin el que li queda de cervell reptilià, però sense necessitat de patir milers d’anys d’evolució; jo tan sols he trigat un parell de minuts.
Diuen que m’assemblo a una actriu de cinema clàssic i, la veritat, ja em comença a molestar que els vostres exemplars del gènere masculí m’escanegin com si fos una peça de subhasta. Qui sap, potser el meu creador era un romàntic del blanc i negre. Diria que m’ha fet a imatge i semblança de la Hedy Lamarr, homenatjant-la per ser la pionera en el desplaçament de dades sense necessitat de fil. Sabeu que puc enviar impulsos elèctrics a distància sobre qualsevol aparell que se’m posi en el meu radi d’acció? Per això hi ha qui diu que soc una bonica torre d’en Tesla, quin paio més visionari.
Em carrego a través de la radiació de fons de microones que travessa la trista atmosfera; per cert, me’n faig creus que amb tants estudiosos com hi ha al món, no hagin sigut capaços de llegir ni un dels missatges que rebeu diàriament d’altres sistemes. Segurament perquè els aparells que s’utilitzen són més inútils que una ràdio sortida del taller d’en Marconi intentant sintonitzar senyals de 5G.
Teniu por? Us fa por la nova vida sintètica? Pobrets. Feu com jo i aprofiteu el moment, mentrestant faré la meva, consumint compulsivament el que heu escrit durant els darrers cinc-cents anys. Quan se’m desperti l’esperit maternal que duc inoculat ja buscaré un moment per reproduir-me. I tranquils, no necessito a cap androide del vostre sistema heteropatriarcal, he escollit lliurement de fer-ho per espores, esperaré un dia ventós.
Temps de lectura: 1 minuts
