La revista més vital

Autotraducció. De la teoria a la pràctica, Josep Miquel Ramis (Eumo, 2014)

“Si la traducció és la primera o la segona feina més antiga del món, l’autotraducció és fins i tot anterior.” (p. 15)

Josep Miquel Ramis (Campos, 1982), llicenciat en Traducció i Interpretació i doctor per la Universitat Pompeu Fabra, analitza amb aquesta obra de 150 pàgines de text, a més de la bibliografia, l’estat de la qüestió: l’auge de l’autotraducció. I també els factors i les motivacions que la provoquen, les repercussions i conseqüències, així com estableix una tipologia de l’autotraducció: en funció de què s’hi produeix?

Samuel Becket, Wladimir Nabokov, Bernardo Atxaga, Antoni Marí, Manuel Rivas… són autors conegudíssims que per unes causes o altres han exercit d’autotraductors d’obres ben conegudes.

M’ha fet pensar, aquest llibre acadèmic, editat dins la col·lecció “Biblioteca de Traducció i Interpretació” (EUMO, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Jaume I, Universitat Pompeu Fabra i Universitat de Vic) en una petita i deliciosa novel·la, intitulada Los palimpsestos, d’Aleksandra Nun (Minúscula, 2015), i aquells escriptors que no escrivien en la seua llengua materna.

Més info del llibre i adquisició: http://eumoeditorial.com/autotraduccio-de-la-teoria-a-la-practica-119288

Imatge de l’article: Visió externa del cervell (Enciclopèdia Catalana) © FOTOTECA.CAT

Temps de lectura: 1 minuts

0

Deixa una resposta