Benaventurats els pallassos, els inútils, els marginals…
ja que d’estos és el Regne del joc.
Benaventurats els invertits
perquè obtindran interés als ulls de Déu;
benaventurats els que fan l’amor orgiàsticament,
que en l’èxtasi faran part de Déu;
benaventurats els que escolten el silenci
perquè faran part íntima de la divinitat.
Benaventurats els que saben
que el que necessites no és amor
sinó humor
i te’n donen amorosits a cabassades;
benaventurats els qui esbotzen el sentit comú
per fer-se el propi sentit,
Perquè aquests seran recordats humans.
Benaventurats els que diuen i fan parides,
perquè estos seran tinguts en compte,
mentre els seriosos seran la bufa la gamba de Satanàs.
Benaventurats els que s’estimen la història
perquè en ells morirà el fanàtic d’un sol ull.
Benaventurats els que suporten les ambigüitats,
perquè sabran sobreposar-se a l’angoixa,
els que copsen meravellats les paradoxes del món.
Benaventurades les persones de fe,
perquè engendren l’esperança,
la llum necessària per la travessia i la llum de la travessia;
l’ancoratge i l´encoratge del periple.
Benaventurats ateus que blasmen l’inquisidor bord,
sufís que s’extasien en el goig diví,
budistes, buits de tota il·lusió,
tot llum fins l’última fibra del cos,
cristians que testimonien Déu en l’altre;
benaventurats els desventurats de la terra
perquè llur dolor és dolor de Déu.
Temps de lectura: 1 minuts