Björk o la capacitat de fascinar

Aquest cap de setmana, després de molts anys, he pujat a Barcelona. Hi anava una mica escèptica perquè darrerament m’havien arribat crítiques sobre com d’insuportable s’havia tornat la ciutat, a causa de la invasió turística de la qual n’és víctima. De fet, l’últim cop que hi havia estat vaig patir aquesta massificació al parc Güell, obra del merescudament afamat Antoni Gaudí, on centenars de persones es barallaven per una foto que immortalitzés el seu pas per una de les obres més famoses de l’arquitecte català.
Però no, no ha estat així. Aquest cop la ciutat m’ha brindat el seu millor tresor: una programació cultural d’aquestes que et fan agenollar-te i plorar. Al CCCB hi ha l’oportunitat fins al 24 de setembre (encara sou a temps) d’emocionar-se amb Björk Digital, l’últim espectacle de la cantant islandesa amb el qual, ho he de dir, s’ha coronat. La mostra arriba a Barcelona després del seu pas per Tòquio, Sidney, Montreal, Reykjavík, Londres i Los Angeles i suposa una ocasió única per visitar l’exposició a l’estat espanyol. Així que si teniu l’oportunitat, no ho dubteu ni un minut.

Björk Digital, més que una exposició, és una experiència d’aquestes que malgrat el pas dels anys roman al teu cap i en aquest cas, al teu cor. És una experiència fascinant i la capacitat de la Björk per anar més enllà d’on la majoria ho fem habitualment, també. Inspirada en la seua discografia i especialment en el seu darrer àlbum Vulnicural’experiència combina performance, cinema, instal·lació, vídeo i interacció i inclou peces audiovisuals produïdes amb l’última tecnologia de realitat virtual. Una combinació tecnològica que malgrat el que pogués semblar a priori, forma un conjunt càlid i ple de sensacions que t’apropen a la cantant i als seus sentiments d’una forma gairebé màgica, meravellosa. Encara se’m posa la pell de gallina en pensar-hi. He de confessar que, expressament, no havia volgut llegir res sobre l’exposició per tal que aquesta em sorprengués. Tot i això hi anava amb les expectatives molt altes, però mai, mai m’hagués imaginat el que m’esperava. Aquest cop Björk ha jugat fort i ha fet una aposta de la qual, sense cap mena de dubte, ha eixit vencedora.

Curiosament, abans d’entrar a la sala on començava l’espectacle, el meu company i jo debatíem sobre el fet que si la Björk fos un home, tindria el prestigi mundial que actualment acaparen el David Bowie o el Michael Jackson. A la sortida, amb el cor i la ment totalment encisats, crec que no hi havia cap mena de dubte. Això però caldrà parlar-ho un altre dia…

 

 

 

 

La primera imatge és el cartell editat per a l’exposició al CCCB i la segona és una foto del quadre que precedeix la sala d’espera de l’expo.

 

 

 

 

Temps de lectura: 2 minuts

5+

També ha agradat a:

  • avatar
  • avatar

2 Comentaris

Deixa una resposta

En utilitzar el nostre lloc web estàs consentint l'ús de cookies d'acord amb la nostra política de cookies. Obtén més informació sobre cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close