A Pep Ruíz
Els estels s’encenen i s’apaguen.
Fan el seu recorregut del temps.
Deixen esteles de llum, pletòrica vida.
Els estels viuen l’oració al diví,
temple ell mateix enllà del temple,
de l´esdevenir llum i foscor alhora.
Foc que en la vastitud silent
encén els ànims del viatger,
qui no té àncora ni port,
qui només anhela fondre’s,
ésser no res en el buit
-vanitat marcida,
però serà brasa, i cendra,
i no-res en la infinitud.
Temps de lectura: 0 minuts
Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies
The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.
