fbpx
Diversa, transversal i en valencià

Cales perdudes

Comence a sospitar que no és la classe de persona que em pensava.

Ja dúiem uns dies a Formentera, passejant per platges i cales perdudes. Les millors postes de sol sense cap soroll, ni del motor de les motos, ni d’adolescents i no tan adolescents pegant crits… ni tan sols s’escoltava el soroll dels mòbils disparant una foto.

Quan arribava la nit, fugíem dels bars atapeïts i ens deixàvem caure a una pizzeria de bona música. Allà deixàvem passar el temps fins que ens entrava la son.

Estàvem contents i feliços perquè totes les promeses de Marina anaven complint-se: érem els seus convidats i tot allò promés s’estava fent realitat. Però una nit, quan ja dormíem tots, després d’arribar de la pizzeria, entre somnis, vam creure escoltar un soroll de motos a prop de la finestra. Ningú tenia forces per a alçar-se del llit i descartar cap perill. L’insomni va desaparéixer i la calma va retornar. L’endemà no només havia desaparegut Marina, també totes les nostres pertinences i els diners. La veritable vida hippy començava així de debò, per a nosaltres, a l’illa de Formentera.

Temps de lectura: 1 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close