“Quan no bufava la garbinada i els llaüts no podien, per tant, pujar a vela, els tripulants eren els encarregats de la duríssima feina de sirgar per la vora i remolcar-los aigües amunt.” (p. 63)
Els sirgadors del Volga, Ilià Repin
En Espanya durant el franquisme es van construir al voltant de 515 pantans. Centenars de pobles van quedar submergits, entre ells Mequinensa i Faió que, a més, van ser enderrocats abans, en vida com qui diu, per fer el pantà de Riba-roja. Jesús Moncada (1941-2005) en aquesta excepcional novel·la, veritable referent de la literatura catalana, i en altres obres seues, en ret homenatge, als pobles i als seus habitants, que vivien del riu Ebre.
Personatges de classes socials diverses tenen protagonisme en aquest llibre ple d’ironia, i d’humor, i també d’amargor per a aquells que van haver de pagar el preu de la derrota. Senyors propietaris, peons, minaires, patrons de vaixell, dones burgeses i criades, cabareteres i alguna beata visionària van apareixent en històries, anècdotes o contalles que es remunten al segle XIX fins el 1971 quan va ser inundat el poble. És una obra mestra, escrita en català de la Franja de Ponent, molt proper al nostre. Un dels llibres més traduïts, que fa història i fa memòria. I fa gràcia i fa pena. Un lectura imprescindible, que heu d’afegir a la llista de pendents, si encara ho és.
En paraules de l’escriptora Rosa Regàs, que subscric completament: “La qualitat ve per les coses que explica i sobretot per la cura del llenguatge […] No trobo paraules per explicar la intensitat d’un llibre com Camí de sirga.”
Segons Andrés Barrero, de l’Heraldo de Aragón: “… desconozco si es por su lengua original o por cualquier otro motivo, pero Camino de sirga es una obra que aunque sea una de las novelas más traducidas del catalán y probablemente una de las mejores aragonesas, no goza del prestigio que merece… y creo honestamente que merece ostentar un lugar de privilegio en las letras españolas.”
La Companyia de teatre Mea Culpa representa fantàsticament El darrer dia del Cafè de la Granota, on una parella reviu el que va ser deixar l’antic poble de Mequinensa per començar una nova vida. Amb l’humor, la ironia i la humanitat tan pròpies de l’autor, Jesús Moncada.
Més informació sobre Mequinensa {“Terra de contrastos, aiguabarreig de cultures mil·lenàries, l’islàmica Miknes·sa, la cristiana Miquinença, resta oculta sota les aigües de l’Ebre i sota les pedres i la pols d’un Poble Vell soterrat a mans de la modernitat. Amb aquest bloc volem rescatar de l’oblit aquells carrers carregats d’història que els nostres sentits no poden copsar”] a: http://miknesa.blogspot.com.es/search/label/Mequinensa%20Antiga
Temps de lectura: 2 minuts
