A Francesc Viadel
T’espenta el vent a la vida,
com ones de tèrbola nit
que et llancen a la incertesa.
I al firmament ras i selvàtic
dansen estels espaordits.
No podràs defugir els cingles
de l’infern i la tenebra.
És la teua condemna.
Home que ha d’espolsar-se
un pregon i esotèric dolor.
Ajuda’t de tot i de tothom,
car la pena és salvació.
Estima els homes fora mida,
aprén el llenguatge del temps
i els secrets arcans dels estels.
Qui sap si, esdevingut savi,
dones a beure joia i pau
als viatgers sedents;
-una forma de donar gràcies
per l’abastada humanitat.
Temps de lectura: 0 minuts
