La revista més vital

Camí

 

És buida, l’espera.
El món s’allargassa cel amunt,
mentre la claror verda ens cau,
com una pluja brillant,
damunt de cada absència.

Ha quedat un rastre pel camí
i no hi ha temps que el pugui esborrar.
Resseguim empremtes invisibles.
Les marrades i les aturades a cada revolt
són l’impuls renovat de seguir caminant.

Temps de lectura: 0 minuts

6+

També ha agradat a:

  • avatar
  • avatar

Deixa una resposta