Llocs viscuts amb tu,
la joia de la troballa ignota,
i les mans ardents de tendresa,
feliços d’un caminar fatigós
fent nostra la bellesa decadent
o la seua harmoniosa plenitud.
Carrers de Lisboa, palaus de Sicília,
pletòrica París, hieràtica Viena.
Llocs viscuts amb tu dins meu:
l’anhel de recer íntim, el bes càlid
i el somriure satisfet al vespre.
Ulisses i Penèlop naveguen
sense angoixa l’un de l’altre.
Es desitgen, s’estimen,
saben esperar i complaure’s.
Llocs viscuts sense tu
dins meu, dolor i joia
que mai no consentirem.
Absència, mur d´infinit desamor,
definitius com la mort,
perfectes com la toixesa dels homes.
Cossos glaçats de cadàvers,
ulls cecs de condemnats,
paraula que es torna muda,
silenci tenebrós de l’infern.
Llocs viscuts sense tu
dins meu, nostàlgia gangrenosa
a la Lisboa de la desfeta,
instant que feliç, adés, s’esmuny.
Ara Ulisses es fa avant en sa aventura,
nàufrag coratjós, íntegre en si mateix.
Penèlop ja se n’ha fuit.
Es desteixeix, ara, el seu cor
fins al no-res esfilagarsat.
Que mar i cel li siguen propicis
i llàgrimes de tendresa
facen brollar la seua fortitud,
de nou valent, segur en el periple.
Temps de lectura: 1 minuts
