Canet de Mar és una petita i tranquil·la vila costanera catalana, situada a uns 40 km al nord de Barcelona. Les seves amples i cuidades platges, així com la seva profusió d’edificis modernistes, la converteixen en un dels centres d’oci estival preferits dels habitants de la capital catalana. Podria dedicar-hi una bona estona a explicar les excel·lències tant geogràfiques com culturals de Canet, però, poca gent coneix que justament aquest poble ostenta l’honor d’haver estat el primer d’Espanya en què les dones van poder exercir el seu dret a vot.
Passeig marítim de Canet de Mar
L’adveniment de la Segona República l’abril de 1931, va significar el donar la volta a la vida política i social que fins aleshores imperava a Espanya talment com si fos un mitjó. Nous drets, derogació de privilegis de la noblesa i la desaparició de la figura del rei, van ser els canvis més evidents que la nova constitució observaria des d’aleshores. I un dels problemes que es van posar sobre la taula va ser el dret de les dones a poder votar.
Després d’intensos debats parlamentaris, en què Clara Campoamor va portar el pes de la defensa del sufragi femení i una altra dona, Victoria Kent, l’oposició a tal dret (no s’enganyi, s’oposava perquè pensava que les dones estaven massa influenciades per l’Església i, per tant, sempre votarien a la dreta), finalment l’1 d’octubre de 1931 es va aprovar el que les dones tinguessin dret a vot a l’estat espanyol. Però és clar, tot dret, si no s’exerceix, no deixa de ser més que paper mullat, i aquí és on entra en joc Canet de Mar.
Clara Campoamor
Per aquells anys, el poble demanava insistentment que l’ajuntament proporcionés unes instal·lacions cobertes que albergaren als proveïdors d’abastiments de la població. O dit d’una forma més senzilla: que els cobrís la plaça del mercat, ja que fins aleshores estaven al ras. L’Ajuntament -en aquell moment d’esquerres- estava disposat a fer-lo, però com sempre passa en aquestes coses, el pressupost municipal no donava com per pagar les 250.000 pessetes que costava, per la qual cosa si es pretenia fer, l’administració municipal havia de demanar un préstec per poder tirar endavant amb el projecte.
Ajuntament de Canet de Mar
Però no tothom estava a favor d’aquesta infraestructura, ja que els obrers i l’esquerra en general, estaven a favor del mercat, però els botiguers i gent de dretes, tement de perdre vendes en els seus negocis, estaven radicalment en contra. Davant d’aquesta divisió d’opinions, l’alcalde Josep Fors i Vidal, el 1932, va decidir convocar un referèndum al poble per veure què pensava la gent. La data escollida va ser el 16 d’abril de 1933.
No obstant, la casualitat va fer que des de l’octubre del 31 no se celebrés cap mena de referèndum ni consulta popular a tot Espanya, de tal manera que aquella seria la primera vegada que, des de l’entrada en vigor de la llei de sufragi femení, les dones podrien votar de ple dret. Però el fet que hi participessin dones no va ser ni molt menys senzill.
Dues mestres del poble, Emília Domènech i Concepció Gibert, feministes conscienciades amb el dret a vot de les dones, van portar el pes que les mestresses de casa participessin realment en el sufragi, ja que fins aleshores, el paper de les dones en la política era poc menys que residual. A casa eren tractades de forma infantil i el fet que poguessin decidir en assumptes més enllà de l’entorn casolà, era simplement una entelèquia.
Les mestres es van trobar que havien de convèncer gairebé porta per porta les dones perquè anessin a votar, arribant fins a haver d’acompanyar-les a Can Mir -una de les grans cases de Canet de Mar, cedida pels seus propietaris per dur a terme la consulta- perquè exercissin el seu dret a vot. No va faltar l’oposició dels elements masculins més radicals, arribant a topar-se amb homes els quals, com votaven dones, no van votar per simple orgull masclista.
Can Mir
La votació es va tancar finalment amb 1.133 vots a favor i 572 vots en contra, per la qual cosa es va aprovar la construcció d’aquesta infraestructura per una aclaparadora majoria. Amb el beneplàcit del poble, l’Ajuntament va acabar construint a la Riera Buscarons, nº 1, un pràctic mercat cobert de 1.177 m2, dissenyat per Pere Domènech i Roura (fill de l’afamat arquitecte Lluís Domènech i Montaner) que ha perdurat fins a l’actualitat.
Després d’aquesta primera votació en van venir moltes altres (no tantes com hauria d’haver estat, tot sigui el dir-ho), però qui va al davant és el primer i la votació de Canet va suposar el trencar amb un passat que discriminava oficialment les dones simplement pel fet de ser dona, negant la igualtat bàsica entre ambdós sexes. Encara queda molt camí que recórrer fins que els estereotips socials masclistes que han subsistit en aquest país durant segles acabin per desaparèixer però, Canet de Mar, amb aquella primera votació “unisex“, va obrir la porta.
Una porta que, tot i la greu involució actual, mai hauria de tornar a tancar-se.
Mercat de Canet de Mar
Temps de lectura: 4 minuts
